L’acusació

l_acusacio_alta_rgb_8f96a44e5f2a6949bef473a1f5db737fDemà es el Dia Orwell 2017. Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la jornada es commemora amb el debat Veritat i ficció en la distopia totalitària. D’Orwell a Bandi, en el qual participaran Antonio Monegal i Manel Ollé i que partirà de la publicació de L’acusació. Relats prohibits de Corea del Nord (Edicions del Periscopi i Libros del Asteroide, traducció de Hye Young Yu i Héctor Bofill). L’acusació és una col·lecció de relats signada per Bandi, pseudònim d’un escriptor que suposadament viu a Corea del Nord i que —tal com s’explica amb tota mena de detall a l’epíleg de l’obra— ha aconseguit treure els relats del país de manera clandestina. L’acte comptarà amb la lectura de fragments de l’obra a càrrec de Rosa Cadafalch.

El debat de demà és, doncs, una ocasió magnífica per lliurar-nos a un exercici poc habitual en el nostre debat públic: connectar una obra literària i una realitat política d’un país de l’Àsia Oriental amb debats i preocupacions d’abast global. Què ens diu L’acusació sobre el món asfixiant i blindat que va imaginar Orwell? Què ens aporta aquesta obra a la reflexió sobre el totalitarisme, la distopia o la relació entre autoria i autoritat?

El debat de demà és també una ocasió que no s’ha de desaprofitar per reflexionar sobre què ens interessa de la literatura sorgida de règims totalitaris. És la seva qualitat literària? O bé simplement el seu valor com a testimoni d’una distopia que creiem que ens queda llunyana? Des de la perspectiva política o neo-antropològica, L’acusació té un interès innegable. Des de l’òptica estrictament literària, l’interès és més discutible. Costa comparar-la amb obres també sorgides de l’Àsia Oriental en períodes d’un totalitarisme similar i que descriuen situacions quotidianes i existencials sorprenentment força semblants. Comparada amb la profunditat dels relats a L’execució de l’alcalde Yin de Chen Ruoxi, amb el cubisme literari d’El llibre d’un home sol de Gao Xingjian o amb el surrealisme d’algunes obres de Yu Hua, L’acusació de Bandi és objectivament plana.

L’acusació ens hauria de servir per reflexionar també sobre com gestionem la nostra relació amb l’alteritat, que, en el fons, queda retratada en les nostres tries. Per pensar, per exemple, en quantes obres literàries de Corea del Sud tenim traduïdes a les nostres llibreries. O per preguntar-nos per què una obra recent com Corre, pare, corre!, de l’escriptora sud-coreana Kim Ae-ran (Godall Edicions, traducció de Mihwa Jo Jeong i Alba Cunill), que aborda amb gran talent literari temes com la precarietat laboral, la desestructuració familiar, l’esgotament humà o la solitud urbana, s’ha presentat a Casa Àsia i no al CCCB.