19 de desembre de 1994, Hong Kong. Els primers ministres del Regne Unit i la Xina, Margaret Thatcher i Zhao Ziyang, signen a Pequín la Declaració Conjunta Sino-Britànica. El text establia que a partir de l’1 de juliol de 1997 la Xina reassumiria la seva sobirania sobre l’illa de Hong Kong i els Nous Territoris que hi ha al seu davant, llavors encara colònia britànica. Hong Kong s’havia de convertir en una Regió Administrativa Especial, en la qual no s’implantaria el sistema socialista propi de la República Popular de la Xina. Es posava així en pràctica la noció “un país, dos sistemes”, nascuda pocs anys abans de la mà de Deng Xiaoping.
La data de l’1 de juliol de 1997 no era arbitrària. La Segona Convenció de Pequín signada el 1898 fixava que la Xina havia de cedir Hong Kong i els Nous Territoris a l’imperi britànic durant 99 anys més -Hong Kong havia passat a mans britàniques ja el 1842- a partir de l’1 de juliol de 1898. Així, doncs, la Declaració Conjunta de 1994 posava punt i final a aquella cessió i representava alhora el final definitiu del període d’agressions colonials europees a la Xina.
Vint anys després de la retrocessió de Hong Kong, l’illa manté el seu estatus de Regió Administrativa Especial. Posseeix el seu propi sistema jurídic, legislatiu i executiu, que a Hong Kong segueixen un funcionament molt diferent de com aquests poders actuen a la Xina. Tanmateix, les malfiances d’una part important de la població, derivades de les diferents possibilitats que disposa el govern de Pequín de controlar l’agenda política de Hong Kong, s’han mantingut al llarg d’aquestes dues dècades, amb episodis d’especial significació, com la Revolució dels paraigües de 2014. Significativament, des de la retrocessió, l’1 de juliol ha estat a Hong Kong una diada de manifestacions i protestes que en moltes ocasions han estat multitudinàries.
Així, doncs, la Declaració Conjunta Sino-Britànica de 1994 representa per la Xina el primer pas cap al desmantellament definitiu del llegat del colonialisme europeu. Ara bé, per una part del hongkonesos, el canvi d’estatus de l’illa va representar l’inici d’un període d’incertesa que, tot i els pas dels anys, no només no ha estat resolta sinó que, en alguns aspectes, s’ha fet encara més palesa.