Arxiu de l'autor: carles prado fonts

Entrevista digital al professor Sean Golden: cap a un reequilibri paradigmàtic

Publicat el per

sg3Al fil de la seva darrera publicació, China en perspectiva (Bellaterra, 2013), Sean Golden, director del Centre d’Estudis i Investigació sobre Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha respost les nostres preguntes sobre diversos aspectes relacionats amb la Xina, l’Àsia Oriental, la traducció o les relacions internacionals.

Volem agrair molt especialment al professor Golden l’amabilitat per haver col·laborat amb nosaltres i la magnífica predisposició per abordar al detall tots els temes que li hem plantejat.

La entrevista se desarrolló originalmente en catalán. Podéis acceder a una versión en castellano por medio del traductor automático clicando en la parte superior de la entrada.

The interview was originally conducted in Catalan language. You can access an automatically-generated English version following the link at the top of this post.

Carles Prado (professor, Estudis de l’Àsia Oriental, UOC): Seán, els qui hem tingut el privilegi de ser alumnes teus de seguida observem que China en perspectiva s’assembla força a la manera com planteges les teves classes: de manera molt interdisciplinària i a cavall de diferents àmbits que no sempre se solen interconnectar –pensament, teoria cultural, teoria de la traducció, ciència política, etc. ¿Hi ha algun d’aquests àmbits en què et sentis més còmode?

Seán Golden: Podria dir que el meu camp són els estudis culturals comparatius. Vaig formar-me en teoria de la literatura, però aquest camp ja s’havia diversificat cap a la semiòtica, el post-estructuralisme, el desconstruccionisme, els estudis culturals, etc. Em van contractar a la Xina per ensenyar literatura en llengua anglesa. Va ser la meva experiència de viure allí el que em va empènyer cap als estudis xinesos –entesos com a estudis sobre la Xina i no pas com a filologia xinesa (és per aquesta raó que no em defineixo com a «sinòleg» sinó com a «estudiós de la Xina»). Aquesta nova orientació em va obligar inevitablement a formar-me en ciències socials, perquè no podria comprendre (ni ensenyar) les realitats xineses sense integrar-hi els aspectes econòmics, politics, socials, jurídics i les relacions internacionals. Pot ser que l’àmbit dels estudis de les relacions internacionals que més s’assembla a la meva formació en estudis culturals és el del «constructivisme social».

Continua llegint →

Entrevista digital: Sean Golden

Publicat el per

sgSean Golden, director del Centro de Estudios e Investigación sobre Asia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, acaba de publicar China en perspectiva. Análisis e interpretaciones (Edicions Bellaterra, 2013), en el que analiza algunas de las implicaciones del nuevo papel de China como uno de los principales actores de la geopolítica y la economía mundial. Hemos invitado al profesor Golden a atender a vuestras preguntas sobre esta nueva publicación, así como sobre otros aspectos del pensamiento, la política y las relaciones internacionales de China.

Podéis mandar vuestras preguntas a pestudisasiatics@uoc.edu hasta el próximo jueves 31 de enero.

Teniu temps fins al proper dijous 31 de gener per enviar les vostres preguntes a: pestudisasiatics@uoc.edu.

The Real China Model

Publicat el per

Existeix una visió estàtica i monolítica de la Xina que circula sovint tant a la Xina com a Occident. L’article “The Real China Model” que Mark Elliott, professor d’història xinesa de la universitat de Harvard, va publicar al New York Timesfa unes setmanes representa una bona puntualització d’especialista a una de les derivacions habituals d’aquesta visió.

En motiu del canvi de lideratge al darrer congrés del Partit Comunista, molts analistes feien referència al pes que la meritocràcia havia tingut tradicionalment a la societat xinesa–en contrast amb el pes actual de la facció dels aristòcrates polítics, és a dir, dels fills dels antics dirigents del partit. La meritocràcia, venien a dir els analistes, garantia a tots els ciutadans la possibilitat d’ascendir políticament (i social) a partir d’una estructura articulada en base als exàmens d’accés a l’administració. La meritocràcia, doncs, vindria a ser un tret distintiu quasi-ancestral de la societat xinesa que la diferenciaria de la societat occidental.

Elliott pondera aquesta visió. “But how meritocratic was the examination system in its actual practice?”, es pregunta. Basant-se en investigacions de les darreres dècades, argumenta que, sota l’aparença d’objectivitat, el sistema era molt restrictiu i elitista–l’èxit als exàmens estava reservat a fills de famílies adinerades: sigui perquè ja tenien una posició social (i cultural) que els permetia preparar-los degudament, o bé perquè, directament, compraven tractes de favor per als seus fills. Per tant, Elliott conclou, “[t]he fact is that a majority of elites in imperial China relied on means other than ‘merit’ to succeed politically: They depended on family connections and material resources, much like political elites in Western societies”.

Ara bé, el més interessant és quan rebla: que hi hagués tants candidats als exàmens no demostra l’objectivitat del sistema, sinó la capacitat de l’estat per fer creure que era un sistema vàlid–una capacitat ben demostrada, atès que avui dia encara és una percepció molt arrelada tant a la Xina com a Occident.

L’article d’Elliott, sintètic i divulgatiu, té interès no solament en relació amb el tema específic de la meritocràcia, sinó també com a exemple d’intervenció puntual i precisa d’expert en un debat generalista. Recomanable per a tots els públics. El podeu recuperar aquí.

Mo Yan: llums i ombres

Publicat el per

Als qui ens dediquem a la docència, la difusió i la recerca sobre literatura xinesa i sinòfona i ho fem amb sentit crític, la concessió del premi Nobel a Mo Yan ens provoca una sensació ambivalent.

D’una banda, no hi ha cap mena de dubte: es tracta d’una molt bona notícia. El premi dóna visibilitat internacional a un escriptor amb una obra que, si bé no és de lectura fàcil, no es pot negar que és ambiciosa i té una gran volada literària. Tot i que hi ha altres autors (xinesos) que també es mereixerien el Nobel, és difícil trobar arguments per defensar que Mo Yan no se’l mereixi. A més, després de molts anys en què en diverses assignatures, conferències i sessions de clubs de lectura presentava Mo Yan com a futur guanyador del Nobel i demanava als alumnes o assistents que el dia que finalment li concedissin el premi es recordessin que jo ja els ho havia avançat feia temps, dijous passat se’m va dibuixar un somriure de satisfacció…

Continua llegint →

Àsia i les Humanitats

Publicat el per

Fa un parell de setmanes va tenir lloc la jornada de celebració del 15è aniversari del programa d’Humanitats de la UOC. Des del blog del programa d’Humanitats, els nostres
col·legues han donat continuïtat a les reflexions que s’hi van plantejar i que orbiten al voltant d’una pregunta: “Per què humanitats?”

Els qui estem enquadrats dins dels Estudis de l’Àsia Oriental, sigui com a docents o com a estudiants, potser no podem aportar arguments de base per al debat, però sí que hi podem contribuir obrint una via de diàleg que faci més vigent la pregunta.

Continua llegint →

Manga, anime i més

Publicat el per

El Japó ha entrat al segle XXI com una superpotència cultural. A diferència d’altres països, tot i les dificultats econòmiques, polítiques i socials, ha estat capaç d’exportar amb èxit una barreja de les expressions culturals tradicionals amb noves formes culturals urbanes i de masses. És l’anomenat ‘Japan Pop’.

La imatge que el Japó exporta és polifacètica i s’ha anat actualitzant. Avui en dia allò que la representa ja no són els valors associats als samurai o a les geisha, l’estètica de l’ukiyo-e o el discurs dels teatres nō i el kabuki. Ara els elements predominants són els d’una cultura jove, urbana, ultramoderna i hiperconectada que beu d’influències no exclusivament japoneses.

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=ugeVfgS3RZM&feature=youtu.be,550,310[/SWF]

Al curs d’estiu Japan Pop: la cultura popular japonesa de masses. Manga, anime i més parlarem d’aquest fenomen, dels seus inicis i dels seus principals exponents. Coneixerem qui era el ‘Déu del manga’, sabrem per què els personatges de les sèries d’animació tenen els ulls tan grans i tan rodons, i també descobrirem algunes expressions culturals menys conegudes com la música pop japonesa, el j-pop, i els serials televisius, el j-dorama.

Encontraréis más información aquí (ESP) o aquí (CAT).

Poesía china clásica

Publicat el per

¿Habéis oído hablar de los famosos poetas de la dinastía Tang? ¿Conocéis algún poema de Wang Wei, Li Bai o Du Fu? ¿Tenéis curiosidad por el mundo de la poesía china clásica? Si queréis conocer la historia y las principales características de este género de fama universal, así como algunos de sus principales autores, este curso de verano os puede interesar. Encontraréis más información aquí (ESP) o aquí (CAT).

Wang Wenxing: l’home darrere el vídeo

Publicat el per
Respon

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=x8Zzc4FLylE,550,310[/SWF]

Aquest vídeo encapsula en poc més de dos minuts i mig l’obra i la figura de l’escriptor taiwanès Wang Wenxing (1939-), autor fonamental del modernisme taiwanès i de la literatura sinòfona contemporània–poc coneguts, tots ells, a casa nostra. Les obres de Wang no han estat traduïdes al català o al castellà, però sí a d’altres llengües com l’anglès, el francès o l’alemany.

La primera meitat del vídeo és la lectura, musicada i animada, de dos fragments breus de la novel·les més representatives de Wang. Tot i que només duren uns pocs segons, les narracions ja mostren l’estil depurat i poètic que el caracteritza i destil·len l’essència de la seva obra. La segona meitat del vídeo condensa alguns punts de l’ideari artístic de Wang, basat en una llibertat creativa absoluta, i tanca amb un parell d’idees que n’ha destacat la crítica. Continua llegint →

Cinefòrum: Ebrio de mujeres y pintura

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=sZe5LLaMFYE&feature=youtu.be&t=26s,550,310[/SWF]

La quarta i darrera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Ebrio de mujeres y pintura (dir.: Im Kwon Taek, 2002). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i Muriel Gómez, professora dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 28, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Ebrio de mujeres y pintura. Gràcies a aquest film, el veterà cineasta Im Kwon-taek va rebre per fi el reconeixement internacional que la seva obra mereixia, doncs li va valer el premi al millor director en el festival de Cannes. Des de la dècada dels vuitanta, Im, que s’havia format en la sèrie B i les pel·lícules de gènere, es va proposar recuperar i promocionar a través del seu cinema les tradicions d’una nació, la coreana, que experimentava profundes transformacions socials i econòmiques, deixant-se pel camí algunes essències culturals. A Ebrio de mujeres y pintura veiem la tumultuosa història de Corea a finals del segle XIX a través de la vida d’un genial alhora que impulsiu pintor.

Cinefòrum: Chungking Express

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=6pBeOHC2BWo&feature=youtu.be,550,310[/SWF]

La tercera de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Chungking Express (dir.: Wong Kar-wai, 1994). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jordi Codó i David Martínez, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 21, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Chungking Express. La tercera pel·lícula de Wong Kar-wai és un peculiar drama romàntic d’esperit urbanita que va cridar l’atenció de Quentin Tarantino, obrint les portes del mercat nord-americà i mundial al cineasta honkonguès. Chungking Express se sitúa a mig camí dels proustians tractaments de l’amor, el temps i la memòria que han fet de Wong un guru de la cinefília global, i de les heterodoxes i manieristes aproximacions al cinema de gènere dels inicis de la seva carrera. Sempre amb el segell inconfusible de les seves formes vaporoses i les constants referències a la cultura pop internacional.

Cinefòrum: Sorgo rojo

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=MFppekhfpgQ&feature=youtu.be,550,310[/SWF]

La segona de les sessions del cicle de cinema asiàtic que el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC organitza conjuntament amb el Centre Cívic Urgell estarà dedicada a Sorgo rojo (dir.: Zhang Yimou, 1987). La sessió, que inclou la projecció de la pel·lícula i un col·loqui posterior, serà presentada i moderada per Jose Montaño i Carles Prado, professor dels Estudis de l’Àsia Oriental. L’activitat tindrà lloc el proper dimecres 14, a les 18.30h, al Centre Cívic Urgell de Barcelona (C. del Comte d’Urgell, 145). Trobareu la informació completa en aquest enllaç.

Sorgo rojo. L’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mo Yan, va suposar tota una revelació al seu dia: la d’un nou director, que debutava amb aquest film per esdevenir una de les figures internacionalment més reconegudes, i la d’una filmografia com la xinesa, escassament valorada fins aquell moment. La recreació històrica de Sorgo rojo va obrir la porta del reconeixement mundial als cineastes de la denominada 5a. generació de directors xinesos i, de retruc, a un nou interès per les cinematografies asiàtiques, pràcticament oblidades fins llavors.

Anys de prosperitat

Publicat el per

Anys de prosperitat no és una excepció i se’ns ha plantat als aparadors de les llibreries enfaixada com tota novel·la que ens arriba de la Xina envoltada d’una certa controvèrsia. Aquest cop, la faixa resa una mena de caveat lector: “La novel·la que, a la Xina, tothom llegeix en secret”. L’autor, Chan Koonchung (Chen Guanzhong), la va publicar originalment a Hong Kong el 2009. La Campana l’ha publicat en català, en traducció (malauradament indirecta) de Xavier Pàmies.

Chan ens proposa un argument certament enginyós. Som a l’any 2013 i tots els xinesos són víctimes d’una amnèsia misteriosa. Tots? No! Un grup de personatges (més o menys conscientment) irreductibles investigaran com és que al Pequín de 2013 ha desaparegut tot un mes de la història, com és que ningú no recorda res dels dies que van passar entre el moment en què la Xina estava a punt d’entrar en un greu col·lapse i el moment en què es va convertir en una superpotència mundial en un món en plena una crisi financera, i com és que les referències a la Revolució Cultural o als incidents polítics dels anys 1980 han desaparegut de tots els llibres.

Continua llegint →

Fruits

Publicat el per

És encoratjador veure que la implantació dels Estudis de l’Àsia Oriental a casa nostra no fa encara ni una dècada comença a donar no només fruits estrictament acadèmics (en volum de llicenciats i d’investigadors) sinó també fruits en forma de petites interaccions amb l’opinió pública i amb la nostra societat.

Un dels exemples més notables és el de la mediació cultural, que aplega ja un petit però creixent contingent de professionals ben preparats per treballar en problemàtiques específiques dels immigrants xinesos. En l’àmbit literari, en aquest article vaig comentar (tangencialment) les implicacions que té per al sector editorial que s’hagi obert un segment de mercat de lectors exigents i ben informats sobre l’Àsia Oriental.

Continua llegint →

Yu Hua i el 35 de maig

Publicat el per

En un article publicat fa tot just una setmana a The New York Times, l’escriptor Yu Hua feia una dissecció magnífica sobre la diferència entre l’assaig i la ficció aplicada a la realitat xinesa actual, l’ús d’internet i la censura.

L’article s’obria així: You might think May 35th is an imaginary date, but in China it’s a real one. Here, where references to June 4 — the date of the Tiananmen incident of 1989 — are banned from the Internet, people use “May 35th” to circumvent censorship and commemorate the events of that day. Earlier this year I visited Taiwan, where my book China in Ten Words had just been released. “Why can’ t this book [un assaig] be published in mainland China,” I was asked, “when your novel Brothers can?” That’s the difference between fiction and nonfiction: Although both books are about contemporary China, Brothers touches on things obliquely and so slips through the net, whereas China in Ten Words, by straight talking, goes beyond the pale. “Brothers does a May 35th,” I explained, “and China in Ten Words is more like June 4th.”

En un estil molt propi d’ell–murri i punyent a la vegada–i sense frivolitzar malgrat algun apunt humorístic, Yu Hua ens recorda que aquesta manera d’evitar la censura digital demostra una capacitat de jugar amb el llenguatge que és ben artística: Chinese people give full rein to the rhetorical functions of language, elevating to a sublime level both innuendo and metaphor, parody and hyperbole, conveying sarcasm and scorn through veiled gibes and wily indirection. Surely our language has never been as rich and vital as it is today.

Ara només ens falta ser capaços d’interpretar aquesta riquesa retòrica (i literària!) d’una manera que estigui a l’altura de les circumstàncies i que no es quedi amb els clixés i els tòpics maniqueus de sempre. Sovint, a Occident, fem interpretacions ben poc sofisticades de representacions i textos complexos que ens parlen d’una Xina complexa.  Per entendre els autèntics 4 de juny xinesos, doncs, ens cal parar més atenció als 35 de maigs que ens els expliquen.

Eugeni Bregolat: la moderació diplomàtica

Publicat el per

Eugeni Bregolat ha estat nomenat ambaixador a la Xina per tercer cop i Josep Cuní l’entrevista durant 13 minuts i 44 segons. L’entrevista del triplet es pot veure aquí.

Al llarg dels primers 12 minuts i 30 segons del partit, el to i el missatge de Bregolat són molt pedagògics, un tiqui-taca de bon diplomàtic professional. Les contres d’en Cuní són totes força previsibles, però no per això senzilles de despatxar: l’economia xinesa que representa que s’ha de menjar el món, els canvis polítics que no acaben d’arribar mai i els drets humans que sembla mentida que no es respectin–tot convenientment amanit, és clar, amb les referències habituals a Tiananmen i al darrer premi Nobel de la pau.

Continua llegint →

Apunt convidat: Yang Jiang: al caire de la vida

Publicat el per

Hem convidat en Jesús Sayols, col·laborador del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i especialista en l’obra de l’escriptor xinès Qian Zhongshu, a recordar-nos una important efemèride per al 2011 que podria passar desapercebuda…

Yang Jiang: al caire de la vida, per Jesús Sayols

Aquest any 2011, l’escriptora, traductora i dramaturga Yang Jiang 杨绛, nascuda a Pequín el 7 juliol de 1911, celebra el seu centenari. Tot i que la seva figura i obra literàries s’han vist sovint eclipsades pel seu marit, Qian Zhongshu (钱钟书 1910-1998), continua sent avui en dia un referent entre els cercles intel·lectuals, acadèmics i literaris xinesos. Yang Jiang, que va ser qui va traduir per primer cop al xinès obres tan conegudes com ara el Quixot o el Lazarillo de Tormes, explica en una entrevista publicada recentment que es troba “al caire de la vida”, un moment en el qual, amb totes les experiències viscudes, continua reflexionant sobre els problemes inherents a la naturalesa existencial de l’ésser humà: d’on venim, on anem, què passa amb l’ànima quan morim, és que no mor l’ànima?

Continua llegint →

Crònica de la visita a la Xinateca

Publicat el per

La setmana just abans de Festes, un grup d’estudiants i docents del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC vam visitar la biblioteca de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, just al costat de l’estació Can Peixauet de la flamant línia 9 del metro. Situada en una magnífica masia rehabilitada, la biblioteca allotja la Xinateca, un projecte iniciat l’any 2004 i que actualment disposa del fons documental en xinès més important de l’estat espanyol. Continua llegint →

Chino

Publicat el per

[SWF]http://www.youtube.com/watch?v=rr5SFhGPIjk,420,310[/SWF]

Escrit i dirigit per Rogelio Sastre, Chino (2007) és alguna cosa més que un curtmetratge molt divertit, que ha rebut algun premi que altre i que demostra que no cal un gran pressupost per explicar una història amb gràcia i que valgui la pena.

Continua llegint →