Entrevista a Ander Permanyer, historiador i professor col·laborador de la UOC

Reprenen les entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas ho fem amb el professor col·laborador de la UOC Ander Permanyer Ugartemendia, doctor en historia per la UPF, universitat en què també és professor.

La teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i amb els estudis asiàtics comença a ser llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

ander_entrevista_uocEl meu interès per l’Àsia oriental va venir motivat per la meva inquietud pel coneixement del món, sempre des d’una aproximació humanística (sóc llicenciat en Humanitats per la UPF el 2002), amb la certitud que cap coneixement transversal podia ser complet sense un acostament a d’altres realitats més enllà del nucli occidental, de tradició grecollatina i judeocristiana, convençut que la universalitat pròpia d’aquest nucli era una convenció més que discutible. Partint d’aquest raonament, podria haver anat cap a l’estudi d’altres llocs del món, però per aquells anys s’estaven consolidant els Estudis de l’Àsia oriental com a oferta viable i de futur a casa nostra, i durant la carrera ja havia fet assignatures sobre Xina, que m’havien apassionat. A més, Xina en concret em semblava un conjunt civilitzatori coherent, sòlid i de primer ordre per explicar no tant sols el desenvolupament d’una societat, amb la seva cultura, història i sistemes de pensament amb una grandíssima influència a la regió, sinó que a més, em feien comprendre fins a quin punt tot allò que prenem per «universal», donat i, fins i tot, axiomàtic, no és més que una via més, particular de la nostra experiència a Europa, davant els reptes plantejats per tota comunitat humana. Continua llegint

Entrevista a Carles Brasó-Broggi, autor de Private Networks in the Chinese Textile Industry. Opening Up Before the Reform

foto Carles BrasoCon motivo de la publicación de Private Networks in the Chinese Textile Industry. Opening Up Before the Reform (Palgrave McMillan, 2015), su autor, Carles Brasó-Broggi, ha respondido a nuestras preguntas. Carles es doctor en Historia por la Universitat Pompeu Fabra y colaborador de nuestro programa, en el cual ha impartido docencia en asignaturas de historia de Asia Oriental y comercio en China.

Carles, enhorabuena por la publicación y gracias por atender a nuestras preguntas. ¿Cómo surgió el proyecto de este libro?

Yo llevaba varios años investigando las empresas textiles creadas en Shanghai en los años veinte y treinta del siglo XX pero era consciente que el maoísmo constituía una barrera infranqueable tras la cual, ninguna empresa privada había sobrevivido. Así pues mi investigación acababa forzosamente en los años cincuenta, sin solución de continuidad. Sin embargo, cuando fui a Hong Kong en junio del 2013, descubrí que, en realidad, una parte de estas empresas se habían trasladado a Hong Kong donde habían continuado operando en la época más dura de la Guerra Fría. Descubrí conexiones, intersticios y contactos que se produjeron entre Hong Kong y la República Popular de China que habían pasado desapercibidos y que fueron determinantes en los primeros proyectos de inversión privada que se aceptaron al inicio de la reforma económica, en el año 1979. Entonces fui consciente de que tenía un libro en potencia. El profesor Lee Pui-tak, de la Hong Kong University (HKU), me sugirió que escribiera un libro y al mismo tiempo contacté con la editora de Palgrave Macmillan, Rachel Krauze que se mostró ilusionada con el proyecto, que se concretó un año después de mi primer viaje de investigación a Hong Kong. Continua llegint

Els grans invents xinesos: la pólvora

nxAcaba de sortir un nou número de la revista News Enginyers Xina, publicada per la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Com sabeu, gràcies a la iniciativa de Carles Palomo, alumni del nostre programa, hi col·laborem en una secció divulgativa sobre la història de la tecnologia a la Xina com a porta d’entrada al coneixement sobre la societat i la història d’aquest país. En aquest número (octubre-novembre 2014) que tot just acaba de sortir hi trobareu l’article d’Anna BusquetsLa pólvora“.

Entrevista a Tyra Díez, traductora de Ding Ling

20111224-5684Con motivo de la reciente publicación de dos obras de Ding Ling, El diario de la señorita Sofía y En el hospital (Bellaterra, 2014), entrevistamos a Tyra Díez, su traductora.

Tyra estudió Filosofía en la Universidad de Granada y Estudios de Asia Oriental en la Universidad Autónoma de Madrid. Posteriormente ha trabajado como investigadora en la Universidad de Pekín con académicos de prestigio como Dai Jinhua. Actualmente es editora del proyecto China Traducida y por traducir. Colabora en el programa de Estudios de Asia Oriental de la UOC, donde imparte docencia en asignaturas de literatura china. Además de Ding Ling ha traducido obras de Liu Xiaobo, Yu Keping, Wang Hui o Dai Jinhua.

Tyra, enhorabuena por la traducción y gracias por atender a nuestras preguntas. ¿Cómo definirías la obra de Ding Ling a un lector que no la conozca aún?

Audaz, honesta y comprometida más que nada con sus propias contradicciones. Me parece muy acertado que en el volumen hayan incluido dos relatos tan dispares; El diario, que es una novela de juventud muy de nuestro tiempo (de eso que llamamos globalización), y por ello, sorprendentemente cercana y actual, y En el Hospital, que responde por el contrario a una situación y a unos objetivos muy concretos. En ambas no obstante apreciamos esa tensión tan humana entre lo que somos y lo que nos gustaría ser, entre el deseo y la realidad que nos toca.

Continua llegint

Entrevista a Miguel Pérez-Milans, autor de Urban Schools and English Language Education in Late Modern China

IMG_4562bCon motivo de la publicación de Urban Schools and English Language Education in Late Modern China: A Critical Sociolinguistic Ethnography (Routledge, 2013), su autor, Miguel Pérez-Milans, ha respondido a nuestras preguntas. Miguel es doctor en Lingüística General por la Universidad Autónoma de Madrid y actualmente es Assistant Professor en la Faculty of Education, de la University of Hong Kong. Miguel es también colaborador de nuestro programa, en el cual ha impartido docencia de asignaturas como Chino I: Introducción a la lengua y la escritura chinas o Sociedad y cultura en Asia Oriental.

Miguel, ¿cómo surgió el proyecto de este libro? ¿Cómo se relaciona el libro con tu formación?

Como toda forma de producción, el libro indexa una parte de mi propia trayectoria académica y vivencial. En concreto, este trabajo surge en mitad de mi doctorado en lingüística en la Universidad Autónoma de Madrid, más bien al final del mismo, momento en el que decidí dar un giro de 180 grados al enfoque de mi tesis doctoral. Esto, en el mundo universitario anglosajón (y cada vez más en el español), suele dejar a la gente bastante desconcertada, dado que los estudios doctorales están cada vez más comprimidos y ya no dejan espacio para la exploración. Yo empecé mi doctorado en 2003, con un proyecto centrado en el seguimiento etnográfico de los procesos locales, institucionales e ideológicos más amplios ligados a la implementación de políticas lingüísticas en el ámbito educativo de la educación en la Comunidad de Madrid, con la mira puesta particularmente en los programas destinados a la educación lingüística de alumnos de origen inmigrado. Sin embargo, y dado a que en paralelo a mis estudios de licenciatura en lingüística me había especializado en lengua y cultura china, el curso de las cosas me acabo llevando a centrarme en las experiencias y perspectivas de los alumnos de origen chino. El momento clave que abrió el camino a este libro fue en el año 2006, cuando El Ministerio de Educación de España me concedió una estancia doctoral en la República Popular China para hacer un trabajo de campo complementario en la provincia de Zhejiang, región de la que procedían los estudiantes que yo había seguido en Madrid.

Continua llegint

Els grans invents xinesos: la impremta

2014_13news_xinaAcaba de sortir un nou número de la revista News Enginyers Xina, publicada per la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Com ja us vam comentar, gràcies a la iniciativa de Carles Palomo, Alumni del nostre programa, col·laborem amb una secció divulgativa sobre la història de la tecnologia a la Xina com a porta d’entrada al coneixement sobre la societat i la història d’aquest país. En aquest número (juny-juliol 2014) que tot just acaba de sortir hi trobareu l’article de Carles PradoEls grans invents xinesos: la impremta“.

Activitats a Barcelona

OtraHistoriaMontserrat Crespín, col·laboradora docent del nostre programa, participa aquesta setmana en dues activitats que se celebraran a la Universitat Pompeu Fabra i que us poden interessar:

Workshop internacional: Filosofia i traducció II. Dones japoneses filòsofes: cultura, gènere i identitat. Dia: dijous 12 de juny de 2014. Lloc: Auditori de l’edifici Mercè Rodoreda de la UPF. Més informació, aquí.

Jornada: Otra Historia. El lugar de África y Asia Oriental en la Universidad. Dia: divendres 13 juny de 2014. Lloc: Sala Calsamiglia del Campus de la Ciutadella de la UPF. Més informació, aquí.

Entrevista a Jesús Solé, autor de New Confucianism in Twenty-First Century China

DSC_3331_4481Amb motiu de la recent publicació de New Confucianism in Twenty-First Century China: The Construction of a Discourse (Routledge, 2014), el seu autor, Jesús Solé-Farràs, ha respost a les nostres preguntes. En Jesús és llicenciat en Estudis de l’Asia Oriental per la UOC i doctor en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de ja fa alguns semestres és col·laborador docent del nostre programa, en el qual imparteix docència d’assignatures com Literatura xinesa o bé Bases de la cultura i el pensament de la Xina i el Japó.

Jesús, ¿com sorgeix el projecte d’aquest llibre?

El llibre com a tal és, de fet, un encàrrec de l’editorial Routledge per a la seva col·lecció Contemporary China Series. Es tracta, això no obstant, d’una reelaboració de la meva tesi doctoral sobre el nou confucianisme per adequar-la a les recomanacions de l’editor perquè pugui interessar a un públic més ampli que l’estrictament especialitzat en la matèria. Això va suposar, d’una banda, esporgar informació referencial del text originari en benefici dels punts de vista propis i més prospectius i, d’una altra, relligar tots els continguts amb un marc teòric general sobre la construcció del discurs i al voltant de quatre enfocaments metodològics ben diferenciats.

Continua llegint

Entrevista a Maialen Marín, traductora de La ciudad fronteriza de Shen Congwen

DSC00512En motivo de la reciente publicación de La ciudad fronteriza de Shen Congwen (Bellaterra, 2013), su traductora, Maialen Marín, ha respondido a nuestras preguntas sobre la obra de esta gran figura de la literatura china moderna. Maialen (en la foto, frente a la puerta de la casa de Shen Congwen en Fenghuang) es traductora y especialista en literatura china moderna y contemporánea. Es colaboradora docente de la UOC, donde imparte docencia en asignaturas de lengua china, literatura china y traductología. Además de Shen Congwen, ha traducido también a Mo Yan al euskera. De hecho, tras la concesión del premio Nobel a Mo Yan, ya tuvimos ocasión de leer una entrevista suya en esta entrada del blog.

Maialen, enhorabuena por la traducción y gracias por atender a nuestras preguntas. ¿Cómo definirías la obra de Shen Congwen a un lector que no lo conozca aún?

Creo que un rasgo definitorio de la obra de Shen Congwen es el lugar y la atmósfera en la que transcurren la mayoría de sus relatos. Transporta al lector al oeste Hunan, a un mundo idealizado, atemporal y armonioso. Los personajes parecen aceptar el destino de manera inocente y dócil, pues es lo natural, pero al mismo tiempo se adivinan las contradicciones que los atormentan. La fuerza de la naturaleza está muy presente, por encima de las trivialidades humanas. Me gustan los silencios de la obra; lo que no dicen los personajes se vuelve más importante que lo que dicen.

Continua llegint

Jornada 10 anys

“10 anys d’Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC: obrint perspectives”

Dissabte 1 de febrer de 9.30-14.30
Seu UOC Tibidabo, Avgda. Tibidabo 39 08035 Barcelona

AsiaLarge

El proper dissabte 1 de febrer de 2014 celebrarem el 10è aniversari del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC amb tots els estudiants i docents que són i han estat part d’aquest projecte.

El 2003 la Universitat Oberta de Catalunya va ser un dels centres pioners a l’estat espanyol a l’hora d’engegar la llicenciatura de segon cicle en Estudis de l’Àsia Oriental. Amb aquesta titulació s’obria un nou horitzó per a l’estudi de països com la Xina, el Japó i Corea. Avui han passat ja 10 cursos acadèmics i més de 1.000 estudiants per les nostres aules. L’Àsia Oriental no solament s’ha consolidat com a nucli d’interès mundial i com a àmbit d’estudi a casa nostra, sinó que s’ha integrat plenament en les nostres realitats més properes. Des de la UOC estem molt satisfets d’haver contribuït en aquest procés i d’haver apropat l’Àsia Oriental a la nostra societat. Més informació.

Entrevista al col•laborador docent Juan José Ruiz Rodríguez

Continuem amb una nova entrevista a persones vinculades al Programa d’Àsia Oriental. En aquest cas tenim el plaer de presentar-vos a un docent que ens ha acompanyat des de fa ja alguns semestres com a col.laborador decent dels Treballs de Recerca i Pràcticum: en José Ruiz Rodríguez.

JUANJO

Un plaer saludar-te de nou Juano. La primera pregunta és obligada: quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb els EAO com a consultor de l’assignatura Treball de Recerca fa ja 12 semestres… ara fa 6 anys. Durant 5 semestres vaig compaginar aquesta  consultoria amb la del Pràcticum. Recordo com, cap a principis del 2007, vaig rebre la trucada de dos professors dels EAO, per parlar de la possibilitat d’assumir la consultoria de l’assignatura Treball de Recerca del EAO. El projecte em va il·lusionar moltíssim!!! Havia fet tasques de col·laborador docent o tutor en altres accions formatives on-line… però aquesta era diferent, ja que aglutinava dos àmbits que m’apassionen: la recerca i la docència -especialment, en entorns virtuals.

Després d’aquests 6 anys, com definiries la teva tasca com a col·laborador docent dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC?

Bé… la meva tasca com a col·laborador docent dels EAO és una mica atípica… Intento explicar-me: la assignatura Treball de Recerca pretén guiar a l’estudiant en la preparació d’una recerca acadèmica en l’àmbit de les ciències socials (emmarcada en els EAO).

Continua llegint

Entrevista a la tutora Verònica Padilla

Avui us presentem un cop més una entrevista amb una persona vinculada al Programa, en aquest la Verònica Padilla, col·laboradora tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC des de fa ja uns semestres.

foto veroVerònica, ara ja fa un temps que ests tutora del programa d’Àsia Oriental. Ens interessaria saber quan i com vas començar la teva col·laboració amb la UOC?

Sí! ja fa molts semestre que col·laboro amb la UOC! Va ser l’any 2007 que vaig començar a col·laborar amb els Estudis de l’Àsia Oriental, just uns mesos després de tornar d’estudiar a la Xina. Primer vaig començar com a consultora a l’assignatura de Festes i Tradicions i al cap d’un parell de semestres ja vaig començar amb la Tutoria, i m’encanta! La feina de tutora em permet un contacte més personal amb els estudiants i durant més temps; és tan emocionant quan veus com els estudiants acaben els estudis i es llicencien! També he fet de consultora al campus IBE, a l’assignatura de Presència Xinesa al Món, i bé, com és un tema que m’apassiona, m’ho he passat genial quan he tingut l’oportunitat de portar un aula d’aquesta assignatura!

Continua llegint

Entrevista a Ester Magriñá, col.laboradora docent del programa d’Àsia Oriental

Continuem amb una nova entrevista a persones vinculades al Programa d’Àsia Oriental. En aquest cas tenim el plaer de presentar-vos a una de les docents que més temps fa que col.laboradora amb el nostre equip: Ester Magriñà.

marinya.petit

Ester,  quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Doncs si no vaig errada va ser durant el curs 2000-2001, l’estiu abans em vaig presentar a la convocatòria d’una plaça per a consultor de l’assignatura de Pensament Polític i Social, que aleshores impartia a la Universitat Rovira i Virgili en la llicenciatura d’història. Curiosament vaig acabar fent de tutora dels estudis d’empresarials que justament s’iniciaven aquell semestre, sembla ser que necessitaven tutors i em van dir que el meu perfil s’adequava a les seves necessitats. No tinc cap dubte que aquesta etapa prèvia com a tutora m’ha ajudat molt en la posterior tasca de consultora de l’assignatura d’història contemporània de l’Àsia Oriental (iniciada el 2004) ja que m’ha permès percebre i entendre millor les realitats dels estudiants, sobretot aquells que són novells en l’entorn d’aprenentatge virtual.

Continua llegint

Entrevista con el doctor Francisco Haro Navejas, colaborador docente de nuestro programa

Hoy os presentamos una vez más una entrevista con uno de nuestro colaboradores docentes. En este caso el doctor Francisco Haro Navejas, consultor de la asignatura de Organización Política y jurídica de Asia Oriental, nos responde desde su país, México, a nuestras preguntas.

Profesor Haro, cómo empezaste a vincularte en el área de conocimiento del mundo oriental, especialmente sobre China, y cuál fue el motivo de este interés?

El inicio es poco romántico: estaba aburrido, solicité mi ingreso a El Colegio de México . En esta institución tuve una formación completa: lengua, historia, poesía, política… Mi experiencia en las aulas , 1991-1994, y fabulosos viajes en China lugares apenas imaginados,  Mis intereses intelectuales han cambiado con el tiempo en muchos aspectos, pero siempre vence la curiosidad e inició algo nuevo. Mi interés inicial fueron los movimientos sociales, allá por los ochenta los estudiantiles eran los que interesaban a algunos expertos aún antes de mayo-junio de 1989.  Justamente ahora inicio un proyecto de estudio de la política exterior de Tailandia para entender su relación con China. En medio de estos dos he escrito sobre diferentes temas, pero mi pasión son los problemas identitarios relacionados con etnicidad, pero como he tratado de mostrar en algunos textos es algo más complejo que va más allá de las definiciones políticas e incluso académicas.

Continua llegint

Entrevista a la tutora Sandra Font

Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem a la Sandra Font, col·laboradora tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC des de fa ja molts semestres.

Sandra, fa molt de temps que participes amb el programa d’Àsia Oriental. Ens podries explicar quan i com vas començar la teva col·laboració amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC a principis del 2006, com a tutora d’inici. Més tard, al 2010, va sortir la possibilitat de participar com a Assessora de Continguts en Treballs de Recerca, en projectes relacionats amb inversió i finançament empresarial a l’Àsia. El mateix any també va sorgir el projecte del Blog d’Àsia, fet que em va entusiasmar, doncs unia dues de les meves grans passions: Àsia i escriptura.

Continua llegint

Entrevista a Virgínia Rodríguez, col.laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental

Continuem amb la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem a la Virginia Rodríguez, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC, on imparteix l’assignatura “Japonès I”. Llicenciada en Turisme per la Universitat de Girona, Llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental per la UAB i Màster en Estudis Japonesos i Global Studies per la Universitat Sophia de Tòquio.

 

 

 

 

 

Continua llegint

Entrevista a Inma Rodríguez, tutora del Programa

Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a l’Inma Rodríguez, tutora del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des de l’any 2004 està vinculada a la UOC. Gràcies Inma!!

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC l’any 2004, poc després de què els Estudis d’Àsia Oriental es posessin en marxa. La meva primera tasca a la UOC va ser de tutora dels Estudis i, tot i que en els diferents semestres he fet puntualment també altres tasques com la de consultora, la figura de tutora és amb la que em sento més còmoda.

 

Continua llegint

Entrevista a Núria Querol, col·laboradora docent del Programa

Continuem amb les entrevistes a persones vinculades al Programa i us presentem la que hem realitzat a la Núria Querol, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC.  Des del 2004 imparteix docència a l’assignatura L’art a l’Àsia Oriental. Gràcies Núria!!

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar a col·laborar amb la UOC al poc de començar els estudis. En aquell moment estava vivint a Pequín i em vaig assabentar de la convocatòria. Vaig enviar la meua sol·licitud online i vaig fer l’entrevista per telèfon. Poc desprès em vaig incorporar i vaig començar la meua tasca docent que he dut terme durant tot aquest temps des de diferents ordinadors, escriptoris i països. Estic encantada de continuar amb la tasca començada ara ja fa uns anys.   

Quins van ser els motius que et van conduir a especialitzar-te en l’art asiàtic?

En el meu cas va ser una trobada quasi fortuïta. Durant els meus estudis d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra vaig tenir l’oportunitat de cursar assignatures d’art asiàtic juntament amb altres assignatures d’història i llengua xinesa. Aquestes assignatures em van permetre entrar en contacte amb els estudis de l’Àsia oriental que van tenir un positiu impacte en els meus interessos. Des de sempre m’havia agradat l’art i volia especialitzar-me en art contemporani així que després d’entrar en contacte en el món de l’Àsia oriental vaig decidir especialitzar-me en art asiàtic contemporani.

Continua llegint

Entrevista a Dídac Cubeiro, col·laborador docent del Programa

Avui entrevistem a Dídac Cubeiro, col·laborador docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC.  Des del 2005 imparteix docència en assignatures de l’àrea d’economia i empresa d’aquest Programa.

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC? 

Estava realitzant la tesi sobre l’economia de Filipines entre el canvi d’administracions espanyola i nord-americana a la UPF, i a través del departament d’Estudis de l’Asia Oriental d’aquesta universitat, em vaig assabentar de la convocatòria de places als estudis a la UOC i m’hi vaig incorporar.

Quins van ser els motius que et van conduir a especialitzar-te en el món de l’economia de l’Àsia Oriental?

De sempre m’havia interessat per la Xina, i durant la carrera d’Econòmiques vaig agafar com a assignatures de lliure elecció assignatures d’història de tercer i quart, especialment les assignatures d’Història de la Xina. Posteriorment vaig realitzar un Màster d’Història a la UPF, com a pas previ al Doctorat, molt centrat en història d’Asia.

Com definiries la teva tasca com a col·laborador docent dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC? Què en destacaries?

Crec que la figura del col·laborador docent és la que aporta dinamisme a l’aula. Degut al tema que tracto, que sovint és prou actual, intento fer un seguiment a l’aula de les noticies que afecten a les diferents economies de l’Àsia Oriental, així com del món de l’empresa, de manera que els estudiants estableixin un vincle amb la realitat quotidiana i puguin treure més profit del que aprenen amb els apunts de l’assignatura.

Com a expert en el tema, quina estratègia creus que hauria de seguir una empresa que vol ampliar mercat a l’Àsia Oriental? Ens pots posar algun exemple d’algun cas que coneguis?

Primerament dependrà de la seva dimensió, gran o petita, i en segon terme, de si és una empresa de productes industrials o de consum final. En el cas d’empreses petites, haurien de tendir a cercar un distribuïdor als principals mercats de la regió, mentre que les empreses grans poden optar per accedir-hi directament a través d’una filial pròpia o una joint venture amb una empresa local. Si els productes van destinats al consum final, el millor camí és iniciar-se amb mercats consolidats (Japó, Taiwan, Corea del Sud, Hong Kong, Singapur) a través de distribuïdors, on generalment no trobem problemes de pagament i hi ha seguretat jurídica (els contractes es compleixen en un grau molt elevat). Els països del sud-est asiàtic tenen una entrada fàcil però requereixen d’una molt bona planificació logística i tenen menys garanties de pagament. El cas de la Xina requereix d’un estudi més acurat, en especial en el cas de productes industrials, sobretot per la poca protecció de les marques, patents i propietat industrial en general. 

Tenint en compte el panorama actual, de crisi econòmica global, quines diferències veus en com estan enfocant aquesta crisi els països de l’Àsia Oriental, en relació al món occidental?

Una de les principals diferències és la possibilitat que tenen aquests països de realitzar plans d’estímul a les seves economies, en especial els països en creixement, ja que tenen un deute menor, superàvits o dèficits comercials reduïts i reserves de divises. Amb aquests plans d’estímul poden incentivar l’economia interior davant la caiguda de les exportacions provocada per la caiguda del consum d’Europa i dels Estats Units, els seus clients principals. Mentre mantinguin un nivell de deute acceptable podran mantenir aquestes inversions, principalment dirigides a infraestructures, però aquesta injecció de diner públic a l’economia està generant augments de la inflació, que a mig termini reduirà la seva competitivitat, degut a que es traslladarà a un augment salarial, incrementant els costos de les empreses. Un cas apart és el Japó, amb nivells d’endeutament molt elevats i que té els seus propis problemes estructurals, amb una població envellida i un mercat de consum interior que no acaba de respondre i de tirar de l’economia com a factor de creixement.

Ens consta que el passat octubre vas llegir la teva tesi (“Comunicacions i desenvolupament a Filipines: de l’administració espanyola a la nord-americana, 1875-1935″). Ens pots explicar quina influència ha tingut els teus estudis d’Àsia Oriental a la UOC amb la teva tesi? (per cert, enhorabona!).

El fet de fer de col·laborador docent en assignatures de l’àmbit econòmic d’Àsia Oriental m’ha donat una visió de conjunt de la regió i m’ha ajudat a interpretar l’economia filipina (el cas d’estudi a la tesi) sota un punt de vista regional. De fet, als primers capítols, analitzo les pautes de creixement al sud-est asiàtic, com un procés econòmic complet, desvinculant-lo de les pautes nacionals de cadascun dels països. També és destacable trencar la continuïtat històrica nacional que tendeix a estudiar les històries dels països com a blocs tancats, i en aquest sentit, la tesi pretén analitzar els vincles entre ambdós administracions (l’espanyola i la nord-americana) i els seus vincles a nivell regional amb les altres economies del seu entorn.

Què et sembla la iniciativa del nostre blog?

Em sembla un bon espai de trobada, especialment necessari en una universitat virtual i en uns estudis interdisciplinaris, com els d’Àsia Oriental que cobreixen aspectes molt diversos, des de la sociologia, fins la història o l’economia. 

Ens vols fer alguna recomanació?

Si no està previst, es podria obrir una bústia per permetre als alumnes interessats en col·laborar a enviar les seves entrades.

Entrevista a Joan Ribas Sebastian, col·laborador docent del Programa

Avui entrevistem a Joan Ribas Sebastian, col·laborador docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC, on imparteix l’assignatura “Geografia humana de l’Àsia oriental”. Joan Ribas és llicenciat en Ciències Polítiques i té un màster en estudis internacionals i de cooperació.

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

L’any 2003, amb la creació del Estudis d’Àsia oriental a la UOC. El com va ser a través de la presentació del meu currículum, seguint el procediment habitual de selecció de  col·laboradors docents. La meva formació i camp de treball en l’àmbit de les relacions internacionals, el fet d’haver cursat algunes assignatures de geografia de lliure elecció, i la investigació realitzada per una tesina centrada en aspectes polítics de l’Àsia central (vinculada geògrafica, política, cultural i històricament al que es coneix com la “Xina exterior”) van ser elements que van pesar en la decisió dels Estudis per formalitzar aquesta col·laboració, que ja dura 8 anys i em converteix -la qual cosa és tot un honor- en un dels consultors veterans dels Estudis d’Àsia oriental. Continua llegint

Entrevista a la tutora Laura Cores, tutora del Programa

Com a primera entrevistada d’aquest nou semestre comptem amb Laura Cores Kuijlaars, col·laboradora docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Cores és especialista en traducció de textos, traducció jurada; intèrpret en negociacions i reunions d’empres i creadora i administradora de la Barcelona Benri-Ya (empresa de serveis lingüístics Japonés – Español).

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Vaig començar l’any 2004, quan els Estudis de l’Àsia Oriental tot just havien començat i es necessitaven tutors per respondre a una demanda creixent. Una amiga que estudiava un postgrau de ciències de l’educació a la UOC m’havia parlat de l’aparició d’aquests estudis nous, i m’hi vaig interessar. Continua llegint

Entrevista a Antonio José Doménech, consultor del Programa

Entrevistem a Antonio José Doménech del Río, col·laborador docent del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. Doménech és professor d’Estudis Coreans a la Universitat de Málaga i traductor de coreà. ¡Gracias Antonio!

¿Cómo empezaste a vincularte en el área de conocimiento del mundo oriental, especialmente sobre Corea, y cuál fue el motivo de este interés?

Desde que comencé a estudiar en la universidad tenía un gran interés por el pensamiento y las religiones orientales así que cuando me surgió la oportunidad de ir a Corea en 1992 no dejé pasar la oportunidad y me lancé a la aventura. Llegué a Corea en 1992 y durante unos tres años me dediqué a estudiar la lengua y la cultura para luego desde 1996 hasta 2000 realizar un posgrado en Historia de la Religiones Orientales en Sogang University de Seúl. Durante mis estudios me especialicé en la religión popular coreana y sus prácticas. Especialmente el chamanismo y el budismo popular practicado por las mujeres coreanas. Desde entonces sigo investigando sobre estos temas y también sobre otro de los temas que más me apasiona, el diálogo entre las culturas y las religiones.

Otra cosa que creo también ha influido en mi interés en Corea, es hasta ahora Corea creo que ha sido la gran desconocida de Asia Oriental al encontrarse entre las dos grandes potencias de la región. Pero ofrece unas peculiaridades sociales y culturales muy ricas y peculiares que pueden, sin duda, enriquecer mucho al conjunto del conocimiento de esta área de los estudios de Asia Oriental.   

Continua llegint

Entrevista a Albert Nolla, tutor del Programa

Reprenent la sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, hem tingut l’ocasió d’entrevistar a Albert Nolla, un dels nostres tutors més veterans i especialista en la traducció del japonés. Esperem que gaudiu de l’entrevista. Gràcies Albert!

Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Vaig començar el curs 2004-2005, poc temps després que es posessin en marxa els estudis de l’Àsia Oriental. Era un moment en què el nombre d’estudiants que es matriculaven als estudis creixia de manera espectacular i calia incorporar nous tutors per atendre les seves necessitats.

Com definiries la teva tasca com a tutor dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC i què en destacaries?

Diria que la tasca del tutor consisteix bàsicament a ser un punt de referència per als estudiants per intentar canalitzar o solucionar allò que no està previst en la normativa de la UOC o en els plans d’estudis. Hi ha una part de la feina que es basa en tasques més aviat rutinàries (com ara donar informació general, fer matrícules, etc.), però la part més interessant és quan et trobes amb casos particulars, que sovint estan relacionats amb qüestions més personals que acadèmiques. Continua llegint

Entrevista a Mercè Campo, consultora del programa

La Mercè Campo és una de les col·laboradores més veteranes del nostre programa. És docent de diverses assignatures, entre les quals hi ha Presència xinesa arreu del món i Xinès I: introducció a la llengua i l’escriptura xineses.

En una entrevista del passat 4 de març a El Periódico, la Mercè comenta la seva trajectòria professional i la interessant experiència que està vivint com a mediadora intercultural tant per al CITE (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers) com per al Consorci per a la Normalització Lingüística. La seva tasca amb el col·lectiu de xinesos de Catalunya se centra, principalment, en escoles i comerços.

Sovint la Mercè ha de resoldre “grans enigmes” com el dels nens xinesos que porten un pijama sota la roba… Voleu saber-ne l’explicació? Seguiu els enllaços següents per llegir l’entrevista sencera i esbrinar-ho: versió en català, versión en castellano.

Entrevista a Augusto Soto, consultor del Programa

Retomando la serie de entrevistas a personas vinculadas al programa, tenemos en esta ocasión el placer de entrevistar a Augusto Soto, uno de nuestros consultores más veteranos que cuenta con una trayectoria vital y profesional dignas de mención. Esperamos que disfrutréis de esta interesante y extensa entrevista.

1. ¿Cual es tu vinculación académica con la especialidad de Asia Oriental? Cuéntanos brevemente tu trayectoria.

Enmarcaré mi trayectoria en la acción, en entrecruce con el tan complejo Plan Bolonia. Nací, crecí y aprendí en el Finis Terrae, Chile, que cuenta con una de las sociedades más isleñas y a la vez más atentas a conectar con los acontecimientos mundiales que uno pueda llegar a conocer. Continua llegint

Entrevista a Josep Cru, tutor del Programa

Iniciem una sèrie d’entrevistes a persones vinculades al Programa amb en Josep Cru, un dels primers tutors que es van incorporar als inicis dels nostres Estudis, i que per tant acumula una trajectòria llarga i plena d’experiències que en aquesta petita conversa compartirà amb nosaltres. En Josep va unir-se al Programa d’Àsia l’any 2003, després d’una estada a la Universitat de Nanjing, i des de llavors ha tutoritzat estudiants, un bon grapat durant tots aquests anys. Actualment resideix al Regne Unit, on exerceix de professor de català a la Universitat de Newcastle mentre prepara el seu doctorat.

Vas començar a fer de tutor just als inicis del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental. Què recordes d’aquells primers semestres?

Recordo l’emoció i les expectatives que teníem tots aquells que vam començar a treballar just a l’inici del programa. Tot estava per fer i va ser gràcies a la feina conjunta de molta gent que els estudis d’Àsia oriental es van poder tirar endavant. La magnífica resposta dels estudiants i el creixement sostingut durant aquests anys no han fet més que confirmar que hi havia una imperiosa necessitat de crear aquests estudis.

Continua llegint