Entrevista a Adrià Calatayud, corresponsal en China

Compartimos la entrevista que hemos realizado a Adrià Calatayud Vaello, máster en Estudios de China y Japón por la UOC y periodista, actualmente trabajando en Pekín para la Agencia EFE.

¿Qué retos y dificultades encuentra un periodista al llegar a Asia Oriental y China? ¿Y qué aspectos son los más motivadores?

La principal dificultad que encontré al llegar a China, que es donde yo trabajo, fue la barrera del idioma. No es la única: otro obstáculo fundamental es que cuesta mucho acceder a fuentes de información. adria_calatayudQuizás sea por desconfianza o quizás por desconocimiento, pero el caso es que cuesta mucho desde que los portavoces del Gobierno respondan a las preguntas de los preguntas a que lo haga la gente de la calle, pasando también por expertos y las empresas —sobre todo las estatales—. Otra dificultad importante es la falta de medios de comunicación que puedan servir de referencia. Por explicarlo de forma breve, China no es un país donde puedas hacerte fácilmente una idea de lo que está pasando viendo un informativo de televisión.

Los aspectos motivadores son muchos también. Estamos asistiendo al ascenso —o, más bien, al resurgimiento— de una superpotencia mundial, algo histórico. China tiene una economía extraordinariamente dinámica, un sistema político cuanto menos peculiar, una sociedad muy compleja y una cultura rica. Poco más se puede pedir. Por supuesto, trabajar en China te permite conocer a gente fantástica —también a otra que no lo es tanto, pero mejor quedarnos con lo positivo—. Continua llegint

Entrevista amb Madrona Marcet: “Als supermercats de Hong Kong trobem diversos productes d’origen català”

Madrona Marcet és la directora de l’Oficina Exterior de Catalunya a Hong Kong.

Es va llicenciar en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, trasllandant-se al 1999 a la Xina, on va completar la seva formació amb un any de postgrau a Beijing, a la People’s University of China.


of-hkFins al 2011 va exercir com a Gerent d’una empresa italiana amb seu a Hong Kong dedicada al desenvolupament, producció i distribució d’articles per a campanyes de fidelització d’empreses petroleres arreu del món. Més tard es va unir a l’equip d’United Colors of Benetton a Hong Kong, on portava la gestió de procediments i autoritzacions pre-producció, així com la conformitat de la producció amb els estàndards de seguretat internacionals. Posteriorment, va incorporar-se al Centre de Promoció de Negocis de Hong Kong l’any 2011

El passat desembre va donar una entrevista on ens donava la seva opinió sobre l’estat actual del mercat, la seva visió experta de les experiències de les empreses catalanes a Hong Kong, Taiwan i Sud de la Xina.

 Us enllaço un vídeo perque la veieu sencera i traieu les vostres pròpies conclusions.

 

 

Entrevista a Ander Permanyer, historiador i professor col·laborador de la UOC

Reprenen les entrevistes a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas ho fem amb el professor col·laborador de la UOC Ander Permanyer Ugartemendia, doctor en historia per la UPF, universitat en què també és professor.

La teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC i amb els estudis asiàtics comença a ser llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

ander_entrevista_uocEl meu interès per l’Àsia oriental va venir motivat per la meva inquietud pel coneixement del món, sempre des d’una aproximació humanística (sóc llicenciat en Humanitats per la UPF el 2002), amb la certitud que cap coneixement transversal podia ser complet sense un acostament a d’altres realitats més enllà del nucli occidental, de tradició grecollatina i judeocristiana, convençut que la universalitat pròpia d’aquest nucli era una convenció més que discutible. Partint d’aquest raonament, podria haver anat cap a l’estudi d’altres llocs del món, però per aquells anys s’estaven consolidant els Estudis de l’Àsia oriental com a oferta viable i de futur a casa nostra, i durant la carrera ja havia fet assignatures sobre Xina, que m’havien apassionat. A més, Xina en concret em semblava un conjunt civilitzatori coherent, sòlid i de primer ordre per explicar no tant sols el desenvolupament d’una societat, amb la seva cultura, història i sistemes de pensament amb una grandíssima influència a la regió, sinó que a més, em feien comprendre fins a quin punt tot allò que prenem per «universal», donat i, fins i tot, axiomàtic, no és més que una via més, particular de la nostra experiència a Europa, davant els reptes plantejats per tota comunitat humana. Continua llegint

Entrevistas con Taciana Fisac, una mirada experta sobre China

Taciana Fisac Badell es, sin duda, una de las sinólogas más importantes que hay en España en la actualidad.  Para los que no la conozcan, un poco (o mucha) de información sobre su trayectoria…

Se licenció en Lenguas y Literaturas Extranjeras Modernas: rama Oriental, por el Instituto Universitario Oriental de Nápoles (Italia), y se doctoró en Filosofía y Letras por la UAM, tras largas estancias de investigación en las universidades de Stanford, Oxford y Leiden.

Académica e investigadora, catedrática en Estudios de Asia Oriental de la Universidad Autónoma de Madrid, ha sido galardonada con el Galardón del Ministerio de Asuntos Exteriores de Japón, por su labor docente y por sus esfuerzos en implantar los estudios de Asia Oriental en España, a través de su cargo como directora del CEAO (Centro de Estudios de Asia Oriental) de la UAM. Continua llegint

Entrevista a Albert Ruda, professor de Dret Civil i màster per la UOC

Continuem amb les entrevistes a membres de la comunitat del Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC. En aquest cas, l’entrevistat és un dels nostres ex-estudiants, Albert Ruda González, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental i màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani per la UOC, professor de Dret Civil a la Universitat de Girona, on recentment ha estat nomenat Degà de la Facultat de Dret. Agraïm a l’Albert el temps que ens ha dedicat.

Albert, la teva relació amb el programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC és ja llarga. Què és el que et va fer decidir apropar-te a aquesta regió del món? Quina era la teva vinculació amb l’Àsia Oriental fins llavors? Tenies coneixements previs?

Recordo perfectament que un dia vaig trobar en una llibreria el volum de David Martínez Robles sobre L’escriptura xinesa, publicat per la mateixa UOC (2005) i que acabava d’aparèixer. És una monografia bastant curta, de tipus introductori, molt ben feta, a l’estil de les col·leccions Que sais je a França o A very short introduction al Regne Unit. No em pregunteu perquè el vaig agafar de la lleixa: simplement em va cridar l’atenció en fullejar-lo i el vaig comprar. La qüestió és que és d’aquells llibres que t’acabes de seguida, que realment aconsegueixen el seu objectiu de submergir-te en la matèria i que et deixen amb ganes de saber-ne més. De manera que, després de llegir-lo d’una tirada, em vaig apuntar a un curs introductori de xinès a la mateixa UOC. Havia estudiat diverses llengües estrangeres amb anterioritat, però cap d’asiàtica, i ja començava a parlar-se molt sobre com estava canviant la Xina, el seu creixement econòmic, etc.. de manera que era -i ho segueix sent- un tema d’actualitat pel que sentia certa atracció. El fet és que aquella assignatura em va agradar molt i em va animar a seguir aprenent sobre el tema.

Com ha estat la teva experiència a l’hora de cursar el Màster de forma virtual? Quins aspectes en destacaries?

L’experiència ha estat molt positiva, sense dubte. En el meu cas, per raons professionals, assistir a classes presencials era una missió impossible, de manera que no tenia més opció que estudiar en la modalitat en línia. Però la veritat és que estudiar virtualment té molt avantatges: a l’aula virtual hi trobava els materials en format digital, un tauler amb els Continua llegint

Entrevista a Pep Garcia, fundador de MaxChief Europe i tutor d’Start-up Catalonia

PEPStart-Up Catalonia és el soci de creixement de les start-ups catalanes. Els proposa l’acompanyament expert en les primeres etapes de vida amb un equip d’experts (emprenedors d’èxit, assessors especialitzats, mentors) i amb la intenció d’afavorir i fer créixer les start-ups seleccionades a través de dos plans: el Pla Embarca i el Pla Esprint.

E- 15 anys ocupant càrrecs directius de companyies i decideixes crear la teva pròpia empresa.

PG- Sort que em van acomiadar! (riu). El meu perfil directiu té molt a veure amb el canvi professional i la reorientació estratègica, per això cada quatre anys, més o menys, em sorgien noves oportunitats i canviava de projecte. Mai no tenia temps per pensar què volia fer realment.

E- I per què et van acomiadar?

PG- Feia tres anys que dirigia l’empresa i vam ser capaços de donar-li un gir estratègic molt important, tot assegurant la viabilitat i la competitivitat a curt i mitjà termini. Però no ens vam entendre amb el Consell d’Administració sobre decisions estratègiques de futur. Semblava que s’acabava el món, però vaig començar a tenir temps per mi!

E- I va sorgir Maxchief Europe…

PG- I em sento del tot orgullós ara. És el que necessitava fer, però havia de parar i això és difícil amb la voràgine del teu dia a dia com a directiu.

E- Fes-me un breu pitch del què fa Maxchief Europe?

PG- Maxchief Europe comercialitza mobiliari de polietilè bufat i acer, plegable, lleuger, resistent, fàcil de muntar i desmuntar. Ens adrecem a un mercat professional (esdeveniments, càterings, hotels, restaurants…) i a la llar.

E- Resultats fins ara?

PG- Ja som a 70 països dels 5 continents! Produïm tot a la Xina i dissenyem a Barcelona. El nostre tauler de joc és el món. Amb aquesta mentalitat vam néixer el 2008.

E- Sou líders gairebé mundials amb el producte ZOWN (segment professional)!

PG- És increïble. Una gran satisfacció. Ara el repte és mantenir-nos aquí. Avui ho som a gairebé tot Europa i en molts altres països del món. Fa dos anys vam començar la introducció de la nostra marca als EUA i ara en comencem a recollir els fruits.

E- Com et defineixes professionalment?

PG- Em defineixo com un professional inquiet que sempre busca formes diferents de fer les coses. M’ho qüestiono absolutament tot. I m’encanta gestionar equips. He adquirit molta experiència en la formulació d’estratègies globals i internacionalització d’empreses, processos de canvi i revitalització estratègica, fusions i adquisicions d’empreses.

E-  Vas crear la teva empresa juntament amb socis taiwanesos. Quines diferències més importants trobes entre un professional xinès i un català? Continua llegint

Entrevista a Just Castillo, professor col·laborador de la UOC

Continuem amb una nova entrevista a persones vinculades al Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental, i en concret, amb el Màster en Cultura i Negocis a l’Àsia Oriental.  En aquest cas tenim el plaer de presentar-vos a al doctor Just Castillo Iglesias, politòleg (UPF) i doctor en Relacions Internacionals per la Osaka University. Actualment treballa com a professor a la Ocean University of China.

Una pregunta ja clàssica en el nostre és blog és quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?

Doncs aviat farà tres anys que col·laboro amb els estudis! De fet, uns anys enrere jo havia estat estudiant del Màster en estudis d’Àsia Oriental quan s’oferia com a títol propi justde la UOC. A rel d’haver estat estudiant, i com que tenia la idea de fer estudis doctorals sobre la política internacional d’aquesta regió, vaig mantenir el contacte amb alguns dels professors del programa. Com a professor col·laborador, vaig incorporar-me al 2013, quan encara estava enllestint la tesi doctoral a Osaka. Allà al Japó vaig coincidir amb el professor dels estudis Lluc López, qui em va proposar fer la col·laboració. La experiència em va entusiasmar, així que he seguit col·laborant fins avui! Durant els primers dos anys, m’he anat fent càrrec d’algunes assignatures de la llicenciatura, com Organització Política i Jurídica a l’Àsia Oriental, Claus per entendre la Xina del segle XXI i Política Internacional a l’Àsia Oriental. D’aquesta darrera en tinc un especial bon record, perquè tracta sobre els temes que més m’apassionen. Des de fa dos semestres, he començat a fer docència d’algunes assignatures del Màster, primer Sistemes Polítics Comparats i aquest semestre, Transformacions socials a la Xina i al Japó. Una de les coses que més m’agrada de la docència és que, tot i tractar-se d’un entorn virtual, el contacte amb els estudiants és força directe i constant. Al final, d’aquesta interacció n’acabem aprenent coses tots!

 
Ens pots fer cinc cèntims sobre la teva trajectòria professional, i com vas arribar a triar els estudis d’Àsia Oriental? Continua llegint

Posem a prova 10 mites per a la internacionalització d’start-ups

mites10Vendre a un país proper sempre és més fàcil? Com que el meu negoci funciona aquí, es pot replicar a qualsevol país?. Fins i tot si el país de destí és tan llunyà com Àsia? Davant dels reptes de la internacionalització, sovint hi van lligats una sèrie de màximes que no sempre val la pena seguir al peu de la lletra. Quantes de les premisses de les que parteixes són autèntics obstacles?. Carlos Barrabés, president d’StepOne (amb seu a diferents països, com per exemple Shanghai) i fundador d’un dels primers portals de venda on-line i que ha derivat a un innovador grup d’empreses dedicades a l’e-commerce, comparteix la seva opinió, plena d’experiència sobre totes aquestes llegendes i oportunitats de la internacionalització.

En el vídeo adjunt trobareu la seva ponència/debat, tot i que us poso un resum de les idees força: Continua llegint

7 receptes d’èxit per innovar internacionalment

Condor, Digital Legends, Metalquimia, Europastry, Zanini, Reig-Jofre i Fluidra, ofereixen les reflexions i testimonis sobre el seu procés de creixement internacional.

Quan l’únic límit és la imaginació… Quan l’única frontera és l’ambició… Quan cap dificultat no és més que un altre repte d’innovació… I quan tot això es barreja amb talent…

7receptesQuan tot això passa, trobem empreses com Condor, Digital Legends, Metalquimia, Europastry, Zanini, Reig-Jofre o Fluidra. Set empreses catalanes que ens ofereixen les seves idees i testimonis sobre el seu propi procés de creixement internacional (sobretot a Àsia) . Set exemples d’empreses que, sortint d’aquí, s’han obert al món i han conquerit els més diversos mercats internacionals amb productes i serveis innovadors i diferencials.

Aquest breu vídeo reflecteix els seus aprenentatges, les seves reflexions i, sobretot, la seva passió. La passió per créixer, per entendre el món com una successió inacabable d’oportunitats per expandir-s’hi i per prendre’s cada nou mercat com un nou repte d’innovació.

Més de 15.000 empreses catalanes exporten regularment i les vendes a l’exterior representen la meitat del PIB català. Aquest vídeo és un petit fragment d’aquesta realitat.

Entrevista a Núria Ruiz, màster en Estudis de la Xina i el Japó

Reprenem les converses amb persones vinculades amb el nostre programa. En aquesta ocasió, us oferim una entrevista amb Núria Ruiz Morillas, que recentment ha finalitzat el Màster en Estudis de la Xina i el Japó i comparteix experiències i algunes reflexions sobre el que han significat per ella aquests estudis.

Nuria RuizNúria, enhorabona per haver completat el màster i gràcies per dedicar-nos aquesta estona. La primera pregunta que et volem fer és què és el que et va fer decidir a cursar aquests estudis? Quina era la teva vinculació amb el món de l’Àsia Oriental fins llavors?

Vaig descobrir el pla d’estudis de l’antiga Llicenciatura en Estudis de l’Àsia Oriental quan estava estudiant Comunicació Audiovisual a la UOC, l’any 2006. Jo ja tenia interès en temes relacionats amb la Xina i el Japó, sobretot en l’àmbit de la literatura japonesa i aquell programa acadèmic em resultava molt atractiu. Es va donar també la circumstància que per aquella època vaig anar a la Xina per assistir a un congrés científic relacionat amb un projecte de recerca en química en el que estava implicada. Vaig aprofitar l’ocasió per avançar el viatge uns dies i fer turisme amb la família. Vam passar un parell de setmanes a Beijing i després jo em vaig quedar a la Xina per anar al congrés que es celebrava a Tianjin. L’interès per la Xina i el Japó anava en augment i al cap d’un temps, vaig decidir incorporar-me al programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC que en aquell moment s’oferia com a estudis de segon cicle. Poc després, quan es va presentar el Màster en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani, em vaig canviar de programa perquè els continguts s’adequaven millor al que jo buscava. Continua llegint

Capgirant les situacions especials: fons turn around per pimes

Sandra Font Grau, Tutora del Màster Universitari de la Xina i el Japó

AyudasEn un context difícil i canviant com l’actual, les empreses topen amb problemes de finançament i de model de negoci, entre d’altres. Possibles sortides?: canviar el model de negoci, buscar nous mercats (per exemple internacionalitzar-se a Àsia) i,… quan s’arriba a l’extrem de situacions de risc,… una possible solució és permetre l’entrada a fons d’inversió per donar-los suport financer i estratègic per tal d’assegurar la continuïtat i la rendibilitat. L’entrada d’aquests fons no suposa només una injecció de capital per a una companyia, sinó que també els aporta millores en la redefinició del model de negoci i l’estratègia.

Per això us poso les presentacions en video de dos fons especialitzats a donar suport a les empreses en situacions de dificultat. José M. Rigau, director d’Endurance Partners i Tom M. Bouman, soci de Fordahl Capital, van explicar els seus criteris d’inversió i d’estructuració d’aquest tipus d’operacions. Continua llegint

Després de Fukushima

Han passat cinc anys des que un terratrèmol d’intensitat 8,9 va provocar un terrible tsunami que va arrasar la costa de Tōhoku i va provocar un desastre nuclear a la central de Fukushima. Per parlar de les conseqüències del desastre i la situació actual de la regió, el canal 3/24 de Televisió de Catalunya ha entrevistat Lluc López, professor del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental, en el programa Vespre 324.

LllucLopez_324Per veure l’entrevista, cal obrir el següent enllaç (a partir de 1:37:10).

Entrevista a David Ramírez Las (redchina.es)

Este próximo semestre, el equipo del Programa de Estudios de Asia Oriental inicia una colaboración con el portal redchina.es, dedicado a los estudios chinos. redchina es un proyecto nacido en 2014 con el objetivo de proporcionar información, noticias y artículos elaborados sobre temas que no suelen ser tratados por los grandes medios de red-china-es-300x81comunicación. Para que conozcáis mejor este portal, a continuación entrevistamos a David Ramírez Las, principal promotor de redchina.es.

David, enhorabuena por una iniciativa como esta. ¿Puedes explicarnos qué te llevó hasta los Estudios de Asia Oriental y por qué decides iniciar este proyecto?

En el año 2011 me licencié en Historia por la Universidad de Granada y, ese mismo año, me desplacé a Barcelona para cursar el Máster de Estudios chinos en la Universitat Pompeu Fabra. Mi interés por China vino más por la ausencia de esta en el programa de estudios de la carrera que por un gran interés, a priori. Todos los estudiantes de humanidades, en general, hemos pensado alguna vez la gran contradicción de las asignaturas de corte universalista que solo tocan de pasada grandes escenarios históricos como es el caso de Asia. Me disponía, por tanto, a llenar un gran vacío histórico como es el caso de Asia y, concretamente, China. Continua llegint

Entrevista a Carles Brasó-Broggi, autor de Private Networks in the Chinese Textile Industry. Opening Up Before the Reform

foto Carles BrasoCon motivo de la publicación de Private Networks in the Chinese Textile Industry. Opening Up Before the Reform (Palgrave McMillan, 2015), su autor, Carles Brasó-Broggi, ha respondido a nuestras preguntas. Carles es doctor en Historia por la Universitat Pompeu Fabra y colaborador de nuestro programa, en el cual ha impartido docencia en asignaturas de historia de Asia Oriental y comercio en China.

Carles, enhorabuena por la publicación y gracias por atender a nuestras preguntas. ¿Cómo surgió el proyecto de este libro?

Yo llevaba varios años investigando las empresas textiles creadas en Shanghai en los años veinte y treinta del siglo XX pero era consciente que el maoísmo constituía una barrera infranqueable tras la cual, ninguna empresa privada había sobrevivido. Así pues mi investigación acababa forzosamente en los años cincuenta, sin solución de continuidad. Sin embargo, cuando fui a Hong Kong en junio del 2013, descubrí que, en realidad, una parte de estas empresas se habían trasladado a Hong Kong donde habían continuado operando en la época más dura de la Guerra Fría. Descubrí conexiones, intersticios y contactos que se produjeron entre Hong Kong y la República Popular de China que habían pasado desapercibidos y que fueron determinantes en los primeros proyectos de inversión privada que se aceptaron al inicio de la reforma económica, en el año 1979. Entonces fui consciente de que tenía un libro en potencia. El profesor Lee Pui-tak, de la Hong Kong University (HKU), me sugirió que escribiera un libro y al mismo tiempo contacté con la editora de Palgrave Macmillan, Rachel Krauze que se mostró ilusionada con el proyecto, que se concretó un año después de mi primer viaje de investigación a Hong Kong. Continua llegint

Presentación del libro: “La empresa más feliz del mundo”

David Tomas_p¿Se puede ser feliz trabajando?. Y, para hacerlo aún más difícil, ¿trabajando en equipo? Parece ser que sí, o esto es lo que opina David Tomás en su primer libro “La empresa más feliz del mundo”. Para situarnos un poco, deciros que David Tomás es Ingeniero Superior en Industria Alimenticia por la Universitat de Lleida y Master en el Entrepreneur Programme por el MIT (Massachusetts Institute of Technology, E.E.U.U.). Cuenta con más de 15 años de experiencia en el mundo on-line. En 1999 co-fundó la agencia de publicidad on-line Cyberclick, primera empresa en España que ofrecía publicidad interactiva basada en resultados y una de las compañías fundadoras de IAB Spain. Actualmente, David Tomás es Director General de Cyberclick, donde ha desarrollado una gran variedad de campañas de publicidad on-line, e-mail marketing, Mobile marketing, etc. Es miembro de la junta ejecutiva de aDigital, Asociación Española de Economía Digital y de la junta de Entrepreneurs Organization. También es profesor de EADA y en 2014 ganó el prestigioso galardón Best Workplace España 2014 en la categoría de 20 a 49 trabajadores, que premia los mejores centros laborales según la opinión de los propios empleados.

La empresa mas feliz del mundo.inddSF – En resumen, David es Cofundador y Director General de empresa, emprendedor, business angel y mentor de startups. Nos consta, además, que le gusta hablar de qué hacen las mejores empresas para crecer, de cómo evoluciona la publicidad interactiva y de la forma de crear la mejor empresa del mundo para trabajar. Bueno David, antes de nada, felicitarte y agradecerte tu tiempo para el Blog de Asia de la UOC. Y para ponernos en contexto, por favor, háblanos primero de ti, de tu trayectoria vital. ¿Cómo un ingeniero termina creando Cyberclick?

DT – Siempre me han gustado las nuevas tecnologías y la publicidad, así que en 1999, cuando Internet empezaba a usarse, decidí cofundar Cyberclick y crear un servicio de publicidad diferente. En las empresas digitales vi una oportunidad de hacer las cosas de forma distinta a cómo se hacían y no quería perderme la oportunidad de ser parte implícita del desarrollo de este nuevo tipo de compañías.

SF – En cuanto al libro, ¿cómo surgió este proyecto? ¿La idea? ¿Por qué un libro sobre “empresas felices”?

DT – La idea surgió en 2013 después de presentarnos por primera vez a Great Place to Work y ver que estábamos valorados por encima de la media. En ese momento pensé que sería bueno compartir algunas de las prácticas que nosotros habíamos aplicado y que nos estaban dando muy buen resultado, tanto en ambiente laboral como en crecimiento de la empresa. Continua llegint

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: intercanvi de divises sense intermedicació bancària

kantoxSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui m’agradaria poder explicar-vos una nova eina d’intercanvi de divises, sense intermediació bancària. Per què?. Perque quan una empresa exporta o té implantacions a l’exterior, per exemple a la Xina o al Japó, es veurà obligada a comprar/vendre divises, amb el conseqüent cost que això comporta. Tradicionalment, l’intercanvi de divises era cosa només dels bancs però, darrerament, l’empresa KANTOX ofereix una solució molt competitiva i sense intermediació bancària.

Patricia Jordà, directora de corporate estrategy de KANTOX, ens explica en aquest vídeo què és KANTOX, com funciona i quines avantatges posa a l’abast de les empreses que necessiten divises. Continua llegint

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: l’empresa catalana al món

untitledSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui m’agradaria poder aportar-vos l’experiència de quatre empreses catalanes de renom, totes elles internacionalitzades i amb presència a Àsia.

Per què?. El món és molt gran i està ple d’oportunitats, per està en canvi continu. En aquest sentit, la internacionalització de les empreses és un procés d’adaptació constant, una marató que s’ha de fer caminant. En el vídeo que us poso enllaçat podreu trobar una taula rodona, on quatre experts ens expliquen aquest procés. Concretament, Josep Pont, conseller delegat de Borges; Xavier Berneda, conseller delegat de Munich; Eva Blanco, directora de màrqueting de Figueras Seating; i Lluís Lopezbarrena, CEO de SIMON Holding, ens passen els apunts de les seves dilatades experiències internacionals. Continua llegint

Jo emprenc! 20 píndoles per emprenedors

Marc FernàndezEs pot emprendre sense recursos? Coneixes el bootstrapping? I el crowfunding? Des de la seva experiència com a emprenedor, consultor i directiu, Marc Fernàndez ha recopilat una sèrie de consells per a emprenedors que recull en el seu llibre Jo emprenc! 20 píndoles per a emprenedors”. Marc Fernàndez actualment lidera INNIO, una acceleradora d’idees que ajuda a les empreses a innovar i millorar el seu posicionament al mercat.

El líder d’INNIO Marc Fernàndez exposa de manera amena quatre píndoles per aquells emprenedors que no les tenen totes a l’hora de tirar endavant els projectes. Fernàndez tanca la seva presentació, també, qüestionant la viabilitat de determinats projectes i posant sobre la taula que, així com iniciar-la, un emprenedor també ha de pensar quan és el millor moment per deixar la iniciativa empresarial.

Al següent enllaç podreu gaudir de tot el seu know-how: val la pena veure’l i escoltar-lo si voleu emprendre qualsevol negoci, nacional internacional, aquí i la Xina!.

Bé, de moment això és tot. Fins aviat….

Entrevista: China traducida y por traducir

RCT-2-212x300Con motivo de la reciente publicación del segundo número de la revista RCT, que forma parte del magnífico proyecto China Traducida y por Traducir, entrevistamos a Anna Boladeras, Tyra Díez y Manuel Pavón, sus impulsores.

¿Cómo surgió el proyecto de China traducida y por traducir?


Este proyecto surgió en 2011, hace cuatro años. Por entonces todos vivíamos en Pekín, y creo que en parte fue fruto de la efervescencia cultural que vive la ciudad: un momento donde parece que todo el mundo tiene ganas de hacer algo y además cree que es posible, un momento “emprendedor” en el buen sentido y a nivel cultural sobre todo. También veíamos que se estaban dando una serie de debates bien interesantes sobre temas políticos y culturales que no tenían reflejo en nuestro propio sistema académico. Luego, conocíamos gente de otros lugares que se estaban preocupando por dar a conocer precisamente eso en sus respectivas lenguas, como la gente de Paper-Republic o de Caratteri Cinesi, que más o menos nos inspiraron –y ayudaron- para comenzar nuestro proyecto. También a la gente de CORE Labs que nos hicieron un trueque con la parte técnica del proyecto (creación de la web y demás). Y así empezamos a darle forma.

¿Cómo os gustaría que evolucionara vuestro proyecto?

A nivel de contenidos nos gustaría poder ir incluyendo cada vez más ensayo de crítica social, política y cultural de autores chinos. Los ensayos de autores chinos son aún menos conocidos que la literatura de ficción, hay una laguna enorme en este sentido. Estamos cada vez más inmersos en las mismas dinámicas y hay muchas cosas que poner en común sobre lo que está pasando en el mundo. También queremos publicar más zawen, el género del ensayo breve, que tiene una enorme tradición en China como herramienta de crítica y debate. En definitiva, queremos que tanto la revista como el portal se conviertan en un espacio de contacto que trascienda el determinismo de área, que muestre a China no como mero objeto de reflexión, sino como agente de reflexión.

Continua llegint

Entrevista al profesor David Martínez-Robles

Entrevista a David Martínez-Robles

Como anunciamos hace unos días, se está celebrando el I Encuentro digital de especialistas del idioma chino, organizado por Ana Aranda, alumni de nuestro programa, y la librería Aprendechinohoy.com. Acaba de publicarse la entrevista al profesor David Martínez-Robles, coordinador de las asignaturas de lengua china de la UOC, en la que comenta algunas cuestiones sobre cómo la UOC ha planteado el aprendizaje del chino. Podéis leer la entrevista en este enlace.

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: EL CAS DE PROUS AL JAPÓ

logo prousSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui canviem de país i us expliquem el cas de l’empresa PROUS, i la seva immersió al mercat del Japó. I ho farem de la mà del Sr. Josep Prous, vicepresident de Recerca i desenvolupament de PROUS, que va fer una ponència per explicar la seva experiència en el creixement de la companyia i la seva implantació al mercat nipó.

Per tal de situar-nos, comentar que PROUS és una empres biotecnològica de gran tradició (més de 50 anys d’experiència), amb clients en la indústria farmacèutica, les universitats i els centres de recerca, o les agències reguladores. A més, PROUS exporta el seu coneixement a mercats com el japonès, on la indústria farmacèutica té un gran potencial. Continua llegint

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: L’EXPERIÈNCIA DE CIRCUTOR

Fran CarreteroSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui ens centrarem en el cas de l’empresa CIRCUTOR, de la mà del seu director d’exportació Fran Carretero.

Començar a obrir-se als mercats exteriors ha estat la millor manera per a moltes pimes d’esmorteir els danys col·laterals de la crisi i compensar una demanda interna en caiguda lliure. No és aquest, però, el cas de CIRCUTOR. Aquesta empresa especialitzada en solucions globals per a l’eficiència energètica amb seu a Viladecavalls (Vallès Occidental) exporta des del 1983. Ramon Pons i Ramon Comellas, els seus fundadors, van voler aprofitar les oportunitats comercials que van sorgir al sector de l’estalvi energètic arran de la crisi del petroli de 1973, però de bon començament ja van adonar-se que el mercat nacional no compensava la inversió en innovació que exigia un projecte d’aquestes característiques, així que van abordar sense pensar-s’ho dues vegades el mercat internacional, tot convertint-lo en un factor clau per a la seva activitat. “La internacionalització ha format part de la nostra identitat pràcticament des del principi -explica Fran Carretero, director d’exportació de la companyia-, ja que la forta inversió en R+D+i necessària per a la nostra activitat fa realment imprescindible una visió global del negoci.” CIRCUTOR va facturar l’any passat 116 milions d’euros, aproximadament la meitat provinent de l’exportació.

logo CircutorAvui en dia, CIRCUTOR té presència comercial a més d’un centenar de països i compta amb filials a Alemanya, República Txeca, Argentina, Mèxic, Perú i l’Índia, a més d’una xarxa de distribuïdors especialitzats pels cinc continents. Concretament al mercat asiàtic, l’empresa disposa, a més, d’oficines de representació a Shanghai i a Singapur. Aquesta última funciona des del 2001 i actualment està ubicada al Centre de Promoció de Negocis (CPN) d’ACCIÓ a la ciutat-estat, un espai estratègic que actua com a nexe d’unió amb els proveïdors locals de serveis administratius i que ofereix també suport en el terreny de la consultoria. “ACCIÓ disposava d’experiència amb altres empreses en mercats internacionals i coneixia les barreres culturals, logístiques i, sobretot, jurídiques de l’àrea”, esgrimeix Carretero, que assenyala tant aquest valor afegit com les implicacions econòmiques de l’aposta com a “claus a l’hora de decidir l’emplaçament de la nostra base al Sud-est asiàtic”. Del resultat n’està molt satisfet: “CIRCUTOR ha pogut exportar i donar suport tècnic i comercial a tota la regió gràcies a la nostra presència allà”, donat que des de Singapur poden abastar “amb l’agilitat requerida els mercats propers: Malàisia, Tailàndia, Indonèsia, Filipines, Vietnam, etcètera”. Des d’allà creen també sinergies amb el gegant xinès: prop del 80 per cent de la població del país és d’aquest origen, el que suposa que les empreses “que desenvolupin projectes al Sud-est asiàtic o a Singapur tenen molt probablement negocis directes o indirectes a la Xina”, descriu Carretero. Continua llegint

Para los que crean su propio puesto de trabajo hoy recomendamos: “Los principales errores de los emprendedores”

Hay quien dice que los momentos como los actuales, de crisis económica y problemas de empleo, hacen agudizar el ingenio y salen a la luz los espíritus más emprendedores. Por supuesto, eso es bueno, buenísimo, pero es importante evitar cometer los típicos errores. Eso es al menos lo que ha pensado Carlos Blanco cuando escribió “Los principales errores de los emprendedores”.

Para los que no le conozcáis, Carlos Blanco nació en Barcelona. Actualmente vive entre semana en Les Corts (Barcelona) y siempre que puede en fin de semana se escapa a su casa de Cervelló (Baix Llobregat). Es de los empresarios pioneros en el sector de Internet en España, donde tiene negocios desde 1996.

carlos-blanco1Las  empresas en las que tiene una posición de socio administrador y mayoritario son: Akamon Entertainment : Social Games, Grupo ITNet : Incubadora de negocios e inversiones en startups, Ocio Media Interactiva SL: Portales de casual games y holding de negocios media, OcioMedia Publicidad SL: Red de publicidad online, Ocio Digital Factory SL: Empresa con portales y red de blogs de contenidos de ocio, tecnología y tiempo libre, •Nosotras Media SL: Comunidad femenina con contenidos + e-commerce, Aztive Mobile Solutions SL: Micropagos SMS / IVR y Descargas Online SL: Comercio electrónico de videojuegos por descargas a través de TusJuegos.com. Continua llegint

GAS

unnamedOs presentamos la siguiente entrevista a GAS, una banda de Barcelona que acaba de publicar su primer EP, “Everlasting Freshman”, que contiene seis canciones originales cantadas en chino.

¿Cómo surgió la idea de cantar en chino?

Jordi Riba, cantante del grupo estuvo estudiando chino durante unos años y le pedimos que probara de cantar en mandarín uno de los temas. Nos encantó lo bien que se adaptaba el idioma al pop occidental y decidimos grabar una primera demo autoproducida para ver la aceptación que tenía.

Continua llegint

MUNDO EMPRESARIAL VS. ASIA: ENTREVISTA AL DOCTOR KEVIN LATHAM

KevinEl pasado día 03/12/2014, Casa Asia entrevistó al doctor Kevin Latham, profesor en la Escuela de Estudios Orientales y de África (Universidad de Londres) y autor de How the rise of Chinese Tourism will Change the Face of the European Travel Industry, durante el Curso de formación “Chinese Outbound Tourism: un nuevo reto para el sector”.

Os adjunto la entrevista en el siguiente enlace.

¡Espero que sea de vuestro interés!.

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: L’EXPERIÈNCIA DE RONSER

RONSER

Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui ens fixarem en el cas de l’empresa Ronser i la seva entrada a la Xina.

Per posar-nos en context, explicar primer que l’empresa es va constituir al 1997 a Barcelona seguint la voluntat d’aprofitar els coneixements acumulats pels socis fundadors. Els seus principals objectius es poden resumir en tres punts: a) aprofundir en el coneixement de la interacció dels camps magnètics i els combustibles orgànics, b) aplicar tecnologia en el camp dels motors endotèrmics i cremadors en qualitat de combustió, c) recerca, desenvolupament i fabricació d’equips que, basats en els coneixements anteriors, disminueixen el consum de combustible i les emissions contaminants. Continua llegint

Entrevista a Tyra Díez, traductora de Ding Ling

20111224-5684Con motivo de la reciente publicación de dos obras de Ding Ling, El diario de la señorita Sofía y En el hospital (Bellaterra, 2014), entrevistamos a Tyra Díez, su traductora.

Tyra estudió Filosofía en la Universidad de Granada y Estudios de Asia Oriental en la Universidad Autónoma de Madrid. Posteriormente ha trabajado como investigadora en la Universidad de Pekín con académicos de prestigio como Dai Jinhua. Actualmente es editora del proyecto China Traducida y por traducir. Colabora en el programa de Estudios de Asia Oriental de la UOC, donde imparte docencia en asignaturas de literatura china. Además de Ding Ling ha traducido obras de Liu Xiaobo, Yu Keping, Wang Hui o Dai Jinhua.

Tyra, enhorabuena por la traducción y gracias por atender a nuestras preguntas. ¿Cómo definirías la obra de Ding Ling a un lector que no la conozca aún?

Audaz, honesta y comprometida más que nada con sus propias contradicciones. Me parece muy acertado que en el volumen hayan incluido dos relatos tan dispares; El diario, que es una novela de juventud muy de nuestro tiempo (de eso que llamamos globalización), y por ello, sorprendentemente cercana y actual, y En el Hospital, que responde por el contrario a una situación y a unos objetivos muy concretos. En ambas no obstante apreciamos esa tensión tan humana entre lo que somos y lo que nos gustaría ser, entre el deseo y la realidad que nos toca.

Continua llegint

Entrevista a Miguel Pérez-Milans, autor de Urban Schools and English Language Education in Late Modern China

IMG_4562bCon motivo de la publicación de Urban Schools and English Language Education in Late Modern China: A Critical Sociolinguistic Ethnography (Routledge, 2013), su autor, Miguel Pérez-Milans, ha respondido a nuestras preguntas. Miguel es doctor en Lingüística General por la Universidad Autónoma de Madrid y actualmente es Assistant Professor en la Faculty of Education, de la University of Hong Kong. Miguel es también colaborador de nuestro programa, en el cual ha impartido docencia de asignaturas como Chino I: Introducción a la lengua y la escritura chinas o Sociedad y cultura en Asia Oriental.

Miguel, ¿cómo surgió el proyecto de este libro? ¿Cómo se relaciona el libro con tu formación?

Como toda forma de producción, el libro indexa una parte de mi propia trayectoria académica y vivencial. En concreto, este trabajo surge en mitad de mi doctorado en lingüística en la Universidad Autónoma de Madrid, más bien al final del mismo, momento en el que decidí dar un giro de 180 grados al enfoque de mi tesis doctoral. Esto, en el mundo universitario anglosajón (y cada vez más en el español), suele dejar a la gente bastante desconcertada, dado que los estudios doctorales están cada vez más comprimidos y ya no dejan espacio para la exploración. Yo empecé mi doctorado en 2003, con un proyecto centrado en el seguimiento etnográfico de los procesos locales, institucionales e ideológicos más amplios ligados a la implementación de políticas lingüísticas en el ámbito educativo de la educación en la Comunidad de Madrid, con la mira puesta particularmente en los programas destinados a la educación lingüística de alumnos de origen inmigrado. Sin embargo, y dado a que en paralelo a mis estudios de licenciatura en lingüística me había especializado en lengua y cultura china, el curso de las cosas me acabo llevando a centrarme en las experiencias y perspectivas de los alumnos de origen chino. El momento clave que abrió el camino a este libro fue en el año 2006, cuando El Ministerio de Educación de España me concedió una estancia doctoral en la República Popular China para hacer un trabajo de campo complementario en la provincia de Zhejiang, región de la que procedían los estudiantes que yo había seguido en Madrid.

Continua llegint

MÓN EMPRESARIAL VS. ÀSIA: L’EXPERIÈNCIA DEL GRUP FERRER

ferrerSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui continuem amb Corea del Sud. I què millor per il·lustrar tot plegat que explicant l’experiència d’un grup empresarial emblemàtic, com és el GRUP FERRER.

Pels que no coneixeu l’empresa, comentar-vos que GRUP FERRER és una empresa farmacèutica internacional de capital privat, constituïda al 1959, amb seu a Barcelona i presència a més de 90 països. Contribueixen a millorar la salut i qualitat de vida de les persones mitjançant els sectors farmacèutic, sanitari, de química fina i alimentari. La seva missió és impulsar el benestar de la societat: “quan es tracta de la seva salut, Ferrer hi és sempre”. Continua llegint

Entrevista a Jesús Solé, autor de New Confucianism in Twenty-First Century China

DSC_3331_4481Amb motiu de la recent publicació de New Confucianism in Twenty-First Century China: The Construction of a Discourse (Routledge, 2014), el seu autor, Jesús Solé-Farràs, ha respost a les nostres preguntes. En Jesús és llicenciat en Estudis de l’Asia Oriental per la UOC i doctor en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de ja fa alguns semestres és col·laborador docent del nostre programa, en el qual imparteix docència d’assignatures com Literatura xinesa o bé Bases de la cultura i el pensament de la Xina i el Japó.

Jesús, ¿com sorgeix el projecte d’aquest llibre?

El llibre com a tal és, de fet, un encàrrec de l’editorial Routledge per a la seva col·lecció Contemporary China Series. Es tracta, això no obstant, d’una reelaboració de la meva tesi doctoral sobre el nou confucianisme per adequar-la a les recomanacions de l’editor perquè pugui interessar a un públic més ampli que l’estrictament especialitzat en la matèria. Això va suposar, d’una banda, esporgar informació referencial del text originari en benefici dels punts de vista propis i més prospectius i, d’una altra, relligar tots els continguts amb un marc teòric general sobre la construcció del discurs i al voltant de quatre enfocaments metodològics ben diferenciats.

Continua llegint