Avui entrevistem a Dídac Cubeiro, col·laborador docent del Programa d’Estudis d’Àsia Oriental de la UOC. Des del 2005 imparteix docència en assignatures de l’àrea d’economia i empresa d’aquest Programa.
Quan i com vas començar col·laborant amb la UOC?
Estava realitzant la tesi sobre l’economia de Filipines entre el canvi d’administracions espanyola i nord-americana a la UPF, i a través del departament d’Estudis de l’Asia Oriental d’aquesta universitat, em vaig assabentar de la convocatòria de places als estudis a la UOC i m’hi vaig incorporar.
Quins van ser els motius que et van conduir a especialitzar-te en el món de l’economia de l’Àsia Oriental?
De sempre m’havia interessat per la Xina, i durant la carrera d’Econòmiques vaig agafar com a assignatures de lliure elecció assignatures d’història de tercer i quart, especialment les assignatures d’Història de la Xina. Posteriorment vaig realitzar un Màster d’Història a la UPF, com a pas previ al Doctorat, molt centrat en història d’Asia.
Com definiries la teva tasca com a col·laborador docent dels Estudis d’Àsia Oriental de la UOC? Què en destacaries?
Crec que la figura del col·laborador docent és la que aporta dinamisme a l’aula. Degut al tema que tracto, que sovint és prou actual, intento fer un seguiment a l’aula de les noticies que afecten a les diferents economies de l’Àsia Oriental, així com del món de l’empresa, de manera que els estudiants estableixin un vincle amb la realitat quotidiana i puguin treure més profit del que aprenen amb els apunts de l’assignatura.
Com a expert en el tema, quina estratègia creus que hauria de seguir una empresa que vol ampliar mercat a l’Àsia Oriental? Ens pots posar algun exemple d’algun cas que coneguis?
Primerament dependrà de la seva dimensió, gran o petita, i en segon terme, de si és una empresa de productes industrials o de consum final. En el cas d’empreses petites, haurien de tendir a cercar un distribuïdor als principals mercats de la regió, mentre que les empreses grans poden optar per accedir-hi directament a través d’una filial pròpia o una joint venture amb una empresa local. Si els productes van destinats al consum final, el millor camí és iniciar-se amb mercats consolidats (Japó, Taiwan, Corea del Sud, Hong Kong, Singapur) a través de distribuïdors, on generalment no trobem problemes de pagament i hi ha seguretat jurídica (els contractes es compleixen en un grau molt elevat). Els països del sud-est asiàtic tenen una entrada fàcil però requereixen d’una molt bona planificació logística i tenen menys garanties de pagament. El cas de la Xina requereix d’un estudi més acurat, en especial en el cas de productes industrials, sobretot per la poca protecció de les marques, patents i propietat industrial en general.
Tenint en compte el panorama actual, de crisi econòmica global, quines diferències veus en com estan enfocant aquesta crisi els països de l’Àsia Oriental, en relació al món occidental?
Una de les principals diferències és la possibilitat que tenen aquests països de realitzar plans d’estímul a les seves economies, en especial els països en creixement, ja que tenen un deute menor, superàvits o dèficits comercials reduïts i reserves de divises. Amb aquests plans d’estímul poden incentivar l’economia interior davant la caiguda de les exportacions provocada per la caiguda del consum d’Europa i dels Estats Units, els seus clients principals. Mentre mantinguin un nivell de deute acceptable podran mantenir aquestes inversions, principalment dirigides a infraestructures, però aquesta injecció de diner públic a l’economia està generant augments de la inflació, que a mig termini reduirà la seva competitivitat, degut a que es traslladarà a un augment salarial, incrementant els costos de les empreses. Un cas apart és el Japó, amb nivells d’endeutament molt elevats i que té els seus propis problemes estructurals, amb una població envellida i un mercat de consum interior que no acaba de respondre i de tirar de l’economia com a factor de creixement.
Ens consta que el passat octubre vas llegir la teva tesi (“Comunicacions i desenvolupament a Filipines: de l’administració espanyola a la nord-americana, 1875-1935″). Ens pots explicar quina influència ha tingut els teus estudis d’Àsia Oriental a la UOC amb la teva tesi? (per cert, enhorabona!).
El fet de fer de col·laborador docent en assignatures de l’àmbit econòmic d’Àsia Oriental m’ha donat una visió de conjunt de la regió i m’ha ajudat a interpretar l’economia filipina (el cas d’estudi a la tesi) sota un punt de vista regional. De fet, als primers capítols, analitzo les pautes de creixement al sud-est asiàtic, com un procés econòmic complet, desvinculant-lo de les pautes nacionals de cadascun dels països. També és destacable trencar la continuïtat històrica nacional que tendeix a estudiar les històries dels països com a blocs tancats, i en aquest sentit, la tesi pretén analitzar els vincles entre ambdós administracions (l’espanyola i la nord-americana) i els seus vincles a nivell regional amb les altres economies del seu entorn.
Què et sembla la iniciativa del nostre blog?
Em sembla un bon espai de trobada, especialment necessari en una universitat virtual i en uns estudis interdisciplinaris, com els d’Àsia Oriental que cobreixen aspectes molt diversos, des de la sociologia, fins la història o l’economia.
Ens vols fer alguna recomanació?
Si no està previst, es podria obrir una bústia per permetre als alumnes interessats en col·laborar a enviar les seves entrades.
Verònica, ara ja fa un temps que ests tutora del programa d’Àsia Oriental. Ens interessaria saber quan i com vas començar la teva col·laboració amb la UOC?
