La contemporaneidad del legado filosófico clásico

Jesús Solé-Farràs
Profesor Colaborador del Máster Universitario de Estudios de China y Japón (UOC)

Foto blogEn la asignatura Bases del pensamiento de China y Japón —ofrecida en el Máster Universitario de Estudios de China y Japón— no son pocas las ocasiones que invitan a demorarnos, siquiera fugazmente, en reflexionar sobre las vías de transmisión del legado filosófico de estas dos culturas esteasiáticas, así como sobre su eventual influencia en nuestra contemporaneidad. Ello se debe, en buena medida, al arraigo que en su sustrato cultural —en el chino, casi por antonomasia— tiene la idea de continuidad.

Valgan como ejemplo los conceptos de datong (“gran armonía”) y xiaokang (“paz menor”), patrimonio del pensamiento confucianista. Éstos se han extrapolado sin apenas chirridos a la transición ideológica del maoísmo al postmaoísmo en la RPC, puesto que son, respectivamente, los referentes clásicos de la utopía comunista y de la “sociedad medianamente próspera”. Dicha transición se sustenta en la teoría de Hu Qiaomu, destacado teórico marxista y miembro del Politburó del PCC, según la cual la realización del comunismo en China puede aplazarse sine die. Así, la línea ideológica del PCC dejó de poner el énfasis en el socialismo, como primera fase del comunismo, para ponerlo en el “socialismo con características chinas”, como primera fase del socialismo. En definitiva, como en tiempos de Confucio, el datong tendrá que esperar, y se impone el pragmatismo de concentrar todos los esfuerzos en construir una sociedad xiaokang.

Continua llegint

El Cold War History Project y la historia de Asia Oriental

Carles Brasó Broggi
Profesor Colaborador del Máster Universitario de Estudios de China y Japón (UOC)

En ocasiones existen centros y páginas web no especializados en Asia Oriental que, no obstante, ofrecen recursos y documentación que puede ser muy útil para el estudio de países como Japón y China. A continuación voy a presentar brevemente uno de estos centros y su proyecto ‘Cold War International History Project’, que empleamos en la asignatura Japón y China contemporáneos II del Máster Universitario de Estudios de China y Japón.cwihp_flag

El Woodrow Wilson International Center for Scholars es un centro de investigación académico vinculado con el Smithsonian Institute de Washington. Su objetivo es promocionar el debate académico sobre temas de política nacional e internacional del siglo XX relacionados con las ideas de Woodrow Wilson. Uno de los proyectos de investigación más destacados es el ‘Cold War International History Project’ (Proyecto de Historia Internacional de la Guerra Fría), un centro de documentación y publicaciones sobre la Guerra Fría. El centro pone a disposición de los investigadores miles de telegramas y cartas de políticos de todos los países del mundo que tuvieron una participación en la Guerra Fría. El archivo puede consultarse de forma gratuita por internet y constituye una de las páginas más interesantes para los historiadores del siglo XX. Continua llegint

Pràctiques remunerades a l’Àsia Oriental

Heu pensat en realitzar pràctiques remunerades a l’estranger? Pràctiques laborals a Corea del Sud, Japó, la Xina o Singapur?

Heu considerat la possibilitat d’adquirir experiència durant una temporada en una empresa a l’Àsia oriental?

Com funciona un chaebol o un keiretsu?

Què són els Incoterms?

Quina és l’operativa administrativa i jurídica de les Empreses que realitzen operacions d’importació/exportació amb l’Àsia oriental?

docked container ship

 La Universitat Oberta de Catalunya, amb col.laboració amb l’associació AISEC organitzen un Curs d’Especialització en Economia i Negocis a l’Àsia oriental , en dues fases.  En la primera fase, l’estudiant adquireix els coneixements teòrics i pràctics sobre l’estructura macroeconòmica i empresarial de l’Àsia oriental , així com l’operativa i la gestió de l’operativa administrativa i jurídica del comerç entre la UE i l’Àsia oriental.

Continua llegint

Jornada 10 anys

“10 anys d’Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC: obrint perspectives”

Dissabte 1 de febrer de 9.30-14.30
Seu UOC Tibidabo, Avgda. Tibidabo 39 08035 Barcelona

AsiaLarge

El proper dissabte 1 de febrer de 2014 celebrarem el 10è aniversari del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC amb tots els estudiants i docents que són i han estat part d’aquest projecte.

El 2003 la Universitat Oberta de Catalunya va ser un dels centres pioners a l’estat espanyol a l’hora d’engegar la llicenciatura de segon cicle en Estudis de l’Àsia Oriental. Amb aquesta titulació s’obria un nou horitzó per a l’estudi de països com la Xina, el Japó i Corea. Avui han passat ja 10 cursos acadèmics i més de 1.000 estudiants per les nostres aules. L’Àsia Oriental no solament s’ha consolidat com a nucli d’interès mundial i com a àmbit d’estudi a casa nostra, sinó que s’ha integrat plenament en les nostres realitats més properes. Des de la UOC estem molt satisfets d’haver contribuït en aquest procés i d’haver apropat l’Àsia Oriental a la nostra societat. Més informació.

Estudiar l’Àsia Oriental: Josep Manel Brañas

JOSEP MANEL BRAÑAS

Josep Manel, què creus que mostra el teu cas/experiència amb l’Àsia Oriental?
Vaig entrar per interès empresarial a principis dels 1980, al 1983 als EEUU estudiant un màster de finances internacionals i marketing, i al 1987 per un estudi sobre les corrents comercials al món, que en van presentar la substitució del Atlàntic per el Pacífic. Va servir per introduir Àsia en estudis de Comerç Exterior en la Facultat de CCEE de la UAB. Més tard vaig introduir els estudis de Àsia (Centre d’Estudis Internacionals i Interculturals), la llicenciatura de Àsia Oriental en la UAB, ser present en el llibre Blanc de Estudis d’Àsia, i participar ampliar el meu coneixement de Àsia amb estades de investigació. Les relacions entre Espanya i Corea, estudiants, professors invitats, estudis, congressos, professors de espanyol a Corea (de la UAB), intercanvis de artistes, promoció del cine coreà, etc., van ser fruit de la meva implicació amb Corea i Àsia. Una de les experiències positives ha estat la participació en les Tribunes Corea- Espanya i en l’organització de les Jornades UE- Corea i també la participació en congressos a Espanya i a l’estranger amb ponències sobre el tema.

Des del teu punt de vista, quin paper juga o pot jugar l’Àsia Oriental en el món actual?
Des de finals del XX Àsia ve jugant un paper essencial, per mèrits propis. És la meitat de la població mundial, té el creixement econòmic més alt, una motivació a créixer molt elevada, una dinàmica autòctona i un contrapès d’un Occident que només comença a obrir el seu punt de vista a Orient. Des de el punt de vista econòmic, polític, cultural, demogràfic i militar Àsia jugarà un paper decisiu en el context mundial i més a prop d’Europa que dels EEUU, per la seva aportació a la idea d’una societat de benestar no individualista extrema. L’entrada de l’Àsia en LA i África serà un revulsiu a nivell mundial des de tots els punts de vista indicats.

En el context actual d’inestabilitat econòmica i laboral a Europa, creus que Àsia Oriental es pot convertir en un destí pels catalans/espanyols? Hi ha elements que es puguin extreure d’aquests països que creus que puguin ajudar a superar aquestes dificultats?
El creixement econòmic, el lideratge cultural o en altres camps ha estat sempre un element d’ atracció de persones, ha estat també el element de progrés més important com a factor de canvi, en aquest sentit Àsia és, avui, el motor de canvi. Hauríem d’incloure un aspecte important en el nou paper d’Àsia, els valor tradicionals -modificats i modernitzats- com a nou motor de motivació social, individual i d’empenta per un nou futur que no té res a veure amb el transcorregut. En aquest sentit, el més important que podem extraure dels països d’Àsi , avui per avui, són la capacitat de treball, la motivació a treballar, a progressar i a la contribució al desenvolupament del món, com un tot.

Estudiar l’Àsia Oriental: Begoña Ruiz de Infante

BEGOÑA RUIZ DE INFANTE

Licenciada en Filología Románica por la Universidad del País Vasco y en Chino Mandarín por el Beijing Languages Institute, actual Beijing Languages and Culture University (China). Master en Inmigración y Educación Intercultural por la Universidad de Barcelona. Ejerció como periodista en la Agencia EFE en Beijing, y como profesora de lengua castellana en la Universidad de Beijing y el Liceo Francés de Beijing y de chino en el Centro de Estudios Orientales de la Universidad de Alicante. Desde 2001 es traductora, habiendo trabajado como intérprete y mediadora en Servicios Públicos de Catalunya, entre otros, en los Ayuntamientos de Sta. Coloma de Gramenet y Badalona. Colaboraciones con la Secretaría de Inmigración de la Generalitat de Catalunya, el Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya, UnescoCat, Casa Asia, TV3 y diversas ONG en tareas destinadas a favorecer el acercamiento y la colaboración entre la comunidad china y la administración pública en temas de interés cultural, social, político y económico, destacando la difusión y promoción de las lenguas y las culturas catalana y china. Autora de guías pedagógicas destinadas a acercar China a los niños y los jóvenes: Bali, yo soy de China (editorial La Galera) y Mirades Xineses (editorial Save the Children Cataluña). Miembro del grupo de investigación de la Universidad Autónoma de Barcelona MIRAS (Mediación e Interpretación: Investigación en el ámbito social) y actualmente profesora de la Diplomatura de Postgrau en Interpretació als Serveis Públics de Catalunya (UAB), del Máster en Estudios Chinos de la Universitat Pompeu Fabra y del Máster Universitario Europeo en Comunicación Intercultural, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos de la Universidad de Alcalá de Henares (Madrid).

Begoña, com vas formar-te sobre l’Àsia Oriental?
En China realizando una diplomatura de 4 años en chino-mandarín y residiendo allí un total de 11 años. Posteriormente, ya en Barcelona, continué trabajando en contacto con la comunidad china residente en Catalunya, trabajando como intérprete y mediadora intercultural en Servicios Públicos, lo que me hizo descubrir una nueva realidad: la de la diáspora china en nuestro país, y lo que hizo también que sintiera muy claramente que tenía que seguir formándome, entonces en el área de inmigración, lo que hice a través de un máster en Inmigración y Educación Intercultural que dediqué exclusivamente al estudio de la realidad y el background de los chinos en el extranjero y concretamente en Cataluña. Posteriormente a mi instalación en Barcelona, he regresado varias veces a China, en dos ocasiones para realizar cursos de reciclaje lingüístico, pues considero que es imprescindible para mantenir un nivel alto del idioma.

Com valores l’experiència haver viscut i estudiat a la Xina?
En mi caso haver vivido y estudiado en China ha sido fundamental y un contínuo. Inicié mis estudiós de chino en aquel país y siempre he seguido y sigo de cerca su realidad. Vivir en China un período largo e importante de mi vida me formó en el significado de “ser chino”, “vivir en China” (muchas maneres diferentes dependiendo del origen rural o urbanita, del nivel cultural, de las relaciones, de las oportunidades, etc.) y mi realidad profesional y personal posterior me ha hecho entender que existe otra forma de ser chino, que es la de ser chino en Cataluña (diferente de la de ser chino en París o en Amsterdam, aunque se compartan ciertos rasgos).

Com valores la informació que circula avui dia en la nostra societat sobre la Xina i els xinesos?
Creo que està fuertemente mediatizada por los medios de comunicación que responden, en nuestro caso, a la visión estadounidense, una visión diría yo, manida y ya caduca. Bastante aburrida, falta de matices e incluso, me atrevería a añadir, manipulada por no aportar todos los datos ni los puntos de vista que ya es capaz de ofrecer a día de hoy. China no es el monolito que se pretende, ni está llena de oscuras intenciones. Con respecto a la visión que tiene el ciudadano catalán de a pie sobre los chinos residentes en su entorno, diría que a día de hoy está igualmente influída por los medios de comunicación y por la fuerte crisis que padecemos: es más fácil criticar lo desconocido y atribuirle una serie de adjetivos peyorativos, que pararse a pensar en la clave del éxito del negocio familiar chino. Sociedad comunitaria, grandes dosis de esfuerzo, de ahorro, préstamos interfamiliares, repartición de responsabilidades dentro de los miembros de una família para la consecución de un objetivo común: mejorar, etc.

Quin són els elements que creus que més ens apropen a l’Àsia oriental i quins els que més ens allunyen?
El ser una sociedad en la que la família cuenta, y mucho, el ser dicharacheros, mediterrráneos. Lo que nos aleja es lo que compartimos con nuestros congéneres europeos: el individualismo y, yo diría también el materialismo exacerbado que se vive a día de hoy en China.

Estudiar l’Àsia Oriental: Daniel Tomàs

DANIEL TOMÀS

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània. En acabar la llicenciatura va decidir emprendre els Estudis d’Àsia Oriental i al cap de 2 anys, al 2007, va donar el salt a Xina gràcies a una Beca de la Fundació ICO per estudiar llengua i cultura xineses a la Beijing Foreign Studies University de Pequín. Gràcies a una altra beca concedida pel Ministeri d’Exteriors i Cooperació, va poder finalitzar els estudis especialitzats en llengua xinesa l’any 2010. Tot seguit, va ser galardonat amb la beca de la Fundació La Caixa per cursar un Máster en Direcció i Planificació de Turisme a Sevilla, que finalitzà l’any 2011 amb la publicació, com a tesi de Fi de Màster, del primer estudi complert sobre el turisme xinès realitzat a l’Estat Espanyol. En l’actualitat és consultor turístic per la consultora alemanya COTRI (China Outbound Tourism Research Institute) i responsable de l’àrea d’exportació a Xina en una empresa càrnica catalana.

Daniel, com valores l’experiència haver estudiat a la Xina?
Tot i que des del nostre punt de vista el sistema educatiu pot ser força encorsetat i molt poc flexible, la recomano efusivament a tothom. Ho dic al marge dels coneixements o l’especialitat que puguis aprendre, i ho focalitzo més en el sentit del creixement humà, que és (o hauria de ser) un dels papers fonamentals de la universitat en tota societat. En aquest sentit, trobo que s’hauria de promoure encara més l’intercanvi estudiantil entre Xina i Occident.

Què t’ha aportat el coneixement de la Xina en l’àmbit professional i personal?
Dos aspectes fonamentals. Un és el coneixement de la idiosincràsia cultural que hi ha al darrere de les relacions tant humanes com professionals a la cultura xinesa. Dominar-lo ajuda a estalviar malentesos, i perquè no dir-ho, també molts maldecaps. Un altre es el canvi total en la visió del món que t’aporta una estada llarga a Xina. Crec que avui en dia ja no es pot entendre el que passa a nivell global al marge de Xina, però dissortadament crec que poca gent n’és conscient encara.

Quin són els elements que creus que més ens apropen a la Xina i quins els que més ens n’allunyen?
El que més ens apropa considero que és la creixent cultura urbana a Xina, que fa que molts ciutadans adoptin pautes de vida i de consum més occidentals i que des d’un punt de vista cultural europeu la realitat xinesa sigui cada cop més vivible, tot i que és clar, també potser menys interessant. El que més ens n’allunya continuen sent els prejudicis mutus, que lluny d’esvair-se sembla que cada cop més es consoliden, fomentats sobretot pels mitjans de comunicació tant d’una banda com de l’altra.

En el context actual d’inestabilitat econòmica i laboral, creus que la Xina es pot consolidar com una oportunitat professional per als catalans?
Sens dubte, però tampoc vull fomentar la imatge de Xina com un Eldorado on tot es possible. Cal deixar clar que trobar una oportunitat professional allà no és fàcil, cal picar molta pedra abans i en el context actual és poc recomanable anar-hi a l’aventura sense res en clar. Sempre existeix l’opció comodí de fer de professor d’espanyol o anglès, on hi ha força demanda, però també cada cop més competència. Per a la resta de perfils professionals cal acotar molt bé el que es busca abans de donar el salt.

Estudiar l’Àsia Oriental: Albert Nolla

Com ja sabeu, dimecres vinent tindrà lloc l’activitat Estudiar l’Àsia Oriental: un nou escenari?, que organitzem en col·laboració amb Casa Àsia. Encentem avui una sèrie d’entrades amb una breu biografia dels participants a la taula rodona que la protagonitzaran, així com una petita entrevista inicial que els hem fet.

ALBERT NOLLA

Vaig començar a estudiar la llicenciatura en Traducció i Interpretació a la UAB l’any 1992, just després dels JJOO de Barcelona. En aquell moment tenia clar que volia aprendre una llengua “exòtica”, i el fet que el Japó fos el país asiàtic amb més presència a Catalunya em va fer decantar per la llengua japonesa.

En acabar la llicenciatura, vaig decidir aprofundir el coneixement del japonès i, gràcies a una beca de Mobilitat de la UAB, vaig poder estudiar dos cursos a la Universitat de Sophia de Tòquio (1997-1999).

Finalment vaig completar la meva formació fent un Màster en Estudis Japonesos a la Universitat de Sheffield (1999-2000), centrat en aspectes històrics, socials i culturals. Des que vaig tornar a Catalunya, l’any 2000, m’he dedicat a la traducció literària (he traduït una quarantena de títols, la meitat dels quals d’autors japonesos). Des de l’any 2004, compagino la tasca de traducció amb l’ensenyament de llengua i cultura japoneses a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Albert, com veus la interacció actual entre el Japó i la nostra realitat (social, econòmica, cultural) més propera?
En els últims anys el contacte, i per tant el coneixement, entre els dos països ha augmentat de manera diria que inaudita en la història. Pel que fa a la cultura, que és la que m’és més propera, hi ha hagut un acostament que ha produït fusions interessants.

Com compares la informació que circula avui dia sobre el Japó amb la que circulava quan vas començar a estudiar japonès?
Malgrat els clixés i els tòpics, que són molt difícils d’eradicar, la informació que
tenim avui del Japó i de la resta de països asiàtics és molt més fiable que la que
teníem a l’abast fa vint anys, quan em vaig començar a interessar per la realitat
japonesa. L’explosió d’Internet, amb eines tan útils com els blogs, els diaris
digitals, Google Maps, etc., ha representat una revolució de la qual crec que no
acabem de ser del tot conscients. Hi ha hagut un canvi radical tant pel que fa a
la quantitat d’informació que circula com a la fiabilitat (sempre que se sàpiguen
escollir bé les fonts, és clar).

Quin és el tòpic més comú que la teva experiència amb l’Àsia Oriental t’ha
confirmat i quin ha quedat, segons tu, totalment desmentit?
Pel que fa al Japó, hi ha un tòpic que circula amb un sentit negatiu i que la meva experiència m’ha fet veure que pot tenir molts aspectes positius. Es tracta del fet que els japonesos són molt bons copiant. En general entenem que “copiar” és negatiu, com si fos una activitat inferior a crear, i sovint oblidem que per als japonesos la còpia és només el primer pas per arribar a crear. Per tant, no diria que els japonesos no siguin creatius, sinó que la seva creativitat és diferent de la nostra.

Què recomanaries als qui tenen interès per algun país de l’Àsia Oriental? Quins consells els donaries?
Que s’hi acostin amb passió i sense complexos, oberts a aprendre i a deixar-se
sorprendre.

Estudiar l’Àsia Oriental: un nou escenari?

Taula rodona. Dimecres 12 de setembre de 2012, a les 19.00 hores. Casa Àsia, auditori Tagore.

El Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC posa en marxa el proper setembre el nou Màster Universitari en Estudis Avançats de la Xina i el Japó i us convida a una activitat per reflexionar sobre els canvis que en els darrers anys s’han produït en la manera de conèixer i d’estudiar els països de l’Àsia Oriental.

Fa només unes dècades, aprendre japonès, xinès o coreà a Catalunya era una activitat restringida a una minoria. Aquells qui, a més, volien adquirir una formació més àmplia sobre aquests països havien de fer-ho a l’estranger o bé per mitjà d’aproximacions tangencials des de titulacions com Traducció i Interpretació o Humanitats. L’any 2003 va representar un punt d’inflexió: el govern estatal va aprovar la creació de la llicenciatura en Estudis de l’Àsia Oriental i el curs 2003-2004 ja hi va haver tres centres—un dels quals va ser la UOC—que van obrir les portes als estudiants interessats a cursar aquesta titulació.

Continua llegint