En els darrers dies, la província xinesa del Xinjiang, situada a la part més occidental del país, ha estat notícia arran de l’atac amb bomba que el passat 30 d’abril va matar a tres persones i en va deixar gairebé una vuitantena de ferides en una de les estacions de tren a Urumqi, la capital de la província. Malauradament no és el primer atac d’aquest tipus: no fa ni dos mesos, un grup de terroristes de Xinjiang també va matar 29 persones i en va deixar 150 de ferides a Kunming –capital de Yunnan, província al sud del país. L’atac del dia 30 va coincidir amb la visita oficial que el president xinès Xi Jingping realitzava a Xinjiang i que, tal com assenyalava el Renmin Ribao [Diario del Pueblo] –òrgan oficial del Partit Comunista Xinès–, tenia com a objectiu mantenir l’estabilitat social i la pau en el territori, dur a terme el desenvolupament de la regió en benefici del poble i enfortir la presència militar a la regió per garantir-ne l’estabilitat. En aquesta ocasió, el President xinès havia escollit visitar la ciutat de Kashgar i tota la zona sud de la província, on la presència de la minoria dels uigurs musulmans és més important i on més s’han patit els atacs dels extremistes i rebels. Continua llegint →

Recientemente ha podido leer el libro “De cero a Zara”, biografía “no desautorizada” sobre Amancio Ortega. ¿Por qué digo “no desautorizada”?. Porque los mismos autores del libro, en el prólogo, son los primeros en señalar que no se trata de una biografía autorizada sino de una investigación no desautorizada, escrita gracias a las confidencias filtradas por amigos del empresario, una vez que este último pareció no oponerse. Hay que decir, pues, que es todo un logro de los autores. En ella se narran los inicios de una de las personas más ricas de España y del mundo que, partiendo de cero, democratizó la moda en España y llegó a convertir su empresa en un imperio a nivel internacional, incluida Asia.

La mayoría de la gente conoce uno de los negocios que le ha hecho multimillonario, la cadena Zara (entre otras como: Massimo Dutti, Stradivarius, Bershka, etc.), pero muy pocos aspectos de su vida privada. ¿Cómo es posible que este gallego adoptivo, que empezó trabajando como repartidor en una tienda, haya creado uno de los mayores emporios textiles en menos de una generación?. ¿A qué se debe el espectacular crecimiento de su empresa?. ¿Cuáles son los secretos de su fórmula?. Continua llegint →

Creo que fue en noviembre de 2010 cuando cayó en mis manos “Hijos del monzón”, el primer libro David Jiménez. Para poneros en antencedentes, este periodista (Barcelona, 1971) ha cubierto como corresponsal de El Mundo los grandes acontecimientos de Asia en los últimos quince años. Sus resportajes han sido publicados en The Guardian, Toronto Star, Corriere della Sera,The Sunday Times, Esquire, CNN, el Servicio Mundial de la BBC y Radio Francia Internacional, entre otros medios extranjeros.

Ya entonces, la lectura de su primer libro me impresionó, por su realismo, por su crudeza… y os lo recomendé en el Blog de Asia. Han pasado unos tres años y, una vez más, vuelvo a recomendaros otro libro del mismo autor. Se trata del recién publicado “El lugar más feliz del mundo”.

Para describirlo un poco, os podría decir que es el resumen de quince años de vivencias como corresponsal en Asia. También os podría decir que describe con gran maestría una Asia que, desde fuera, es casi imposible que hayamos vislumbrado. O mil cosas más. Pero he pensado que, lo mejor, es que lo veáis/leáis vosotros mismos.

A continuación, os pongo un extracto del libro Continua llegint →

“Brothers” del escritor Yu Hua, es uno de esos libros, de 800 páginas, que se te hacen cortos…. No os voy a engañar: las primeras páginas o te enganchan y no puedes soltarlo o lo dejas de golpe. El momento escatológico inicial, de entrada, asusta un poco pero, creedme, luego mejora y ¡vale mucho la pena!.

Muy resumidamente, el argumento del libro narra las aventuras y desventuras de Song Gang y Li Guangtou, hermanastros y amigos des de la infancia. A través de ellos podremos ver casi medio siglo de historia de China, des de la Revolución Cultural de las décadas de 1960 y 1970 hasta la llegada del Capitalismo. Con esta novela, que contiene la experiencia de toda una generación (la del hambre, la violencia, la locura económica y las grandes migraciones) Yu Hua ha escrito la odisea de China, des de Mao hasta los Juegos Olímpicos. Eso sí, habrá momentos de todo: veréis una imagen de China muy diferente de la que se trata de vender al exterior, muchas de las repercusiones de su apertura económica y la entrada al capitalismo así como las terribles consecuencias de la imposición en masa de las ideas. La novela es ágil, mordaz, con ese toque de humor/inteligencia satírica que la hace inolvidable. Continua llegint →

El otro día paseando cayó en mis manos uno de esos libros a los que yo llamo cariñosamente “un clásico”. Se trata de “Viento del este, viento del oeste”, de Pearl S. Buck. Era de bolsillo, de esos ideales para llevar en la maleta ahora en verano, porque no pesan (¡con permiso de los ebooks, claro!).

Este libro, que por supuesto ya he terminado, cuenta la historia de Kwei-Lan, una joven de familia noble, a la que casan con un hombre de alta clase pero criado bajo la influencia del mundo occidental. Debido a esto, inicialmente Kwei-Lan es rechazada por su nuevo marido y ella es totalmente incapaz de entender el por qué. Se afana en parecer atractiva a sus ojos, en mantener sus pies vendados y en cumplir a minuciosamente todos los consejos de su madre, pero cuanto más se afana más rechazo encuentra. Un día, ya cansada, decide rendirse e ir aceptando poco a poco la entrada de occidente en su mente. A partir de ahí ella misma se sorprenderá de los nuevos pensamientos que la recorren, rompiendo reglas y moldes impuestos por su sociedad hasta el punto de enfrentarse a su propia familia. Continua llegint →

Seguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui us adjunto una entrevista feta amb motiu de la Trobada de directors d’ACC1Ó a Barcelona aquest passat mes d’abril. La persona entrevistada és Oriol Farrés, politòleg especialitzat en Relacions Internacionals, Responsable de projectes i coordinador de l’Asia Pacific Yearbook , CIDOB. De fet, des del CIDOB, ha desenvolupat una extensa carrera d’investigació en política comparada i anàlisi de conflictes sobretot a la regió de l’Àsia i el Pacífic, alhora que coordina l’Asia Pacific Yearbook. Tot plegat el converteix en una veu més que autoritzada per analitzar les característiques i potencials d’un dels mercats del moment i del futur, l’asiàtic.

 E – Quins són els motius del potencial asiàtic en l’economia mundial del moment?

O – Principalment l’auge de l’Àsia s’explica pel creixement sostingut de les seves economies, que progressivament van incorporar-se a l’economia mundial des de la reconstrucció del Japó, l’auge dels tigres asiàtics, i des de finals dels 80, de l’obertura de la Xina a l’economia mundial. Això ha capitalitzat aquestes economies amb un flux constant d’inversions exteriors i un superàvit comercial amb la resta del món, gràcies a la seva enorme competitivitat en manufactures, propulsades per la globalització. L’Àsia segueix disposant d’enormes quantitats de població disposada a treballar més per menys, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i incrementar el seu consum. Tant sols a la Xina, centenars de milions de persones han sortit de la pobresa en els darrers anys, mentre que a l’Occident, cada cop més persones veuen com es deteriora el seu nivell de vida. És, doncs, un fenomen de transferència de les esperances i les expectatives, d’occident a l’orient, i també de nord a sud.

E- Quins avantatges respecte d’altres mercats ofereixen els asiàtics emergents? Continua llegint →

Hace unos días, leyendo un texto de finales del siglo XIX sobre la emigración de chinos a las colonias españolas, tuve la sensación de estar rememorando algo que ya había vivido. El libro en cuestión, con el elocuente título de Los chinos fuera de China y el antagonismo de razas, fue publicado en 1893 en La Habana por Federico Ordas-Avecilla, periodista que ocupó diversos cargos primero en la administración colonial filipina y años después en la cubana.

La obra deja claro la oposición del autor a que las colonias españolas fuesen destino de la emigración china, y clama para que se evite por diferentes medios. El libro, formado por Continua llegint →

S’ha escrit molt sobre els estralls i els aspectes més sòrdids que van envoltar la Revolució Cultural xinesa. El primer any i mig del moviment va ser d’una violència extrema, física i simbòlica. Però, especialment a partir de 1969, quan es deixen enrere els grans enfrontaments entre guardes rojos i després de la intervenció de l’exèrcit, la Revolució Cultural pren un to més reposat. És el moment en què el culte al President Mao Zedong arriba a la cúspide. Mao esdevé més que mai el sol de la Xina, la llum que guia els xinesos cap al seu futur i patró dels seus destins. A pobles i barris proliferen petites capelles profanes en què s’oficien matrimonis davant del retrat del President, mentre es reciten sentències del Petit llibre roig com si es tractessin de lletanies als màrtirs i sants Continua llegint →

Recentment m’ha arribat a les mans una de les obres mestres de Ba Jin, un dels grans noms de la literatura xinesa contemporània, i traduïda per primer cop al català. Es tracta de la novel·la “Família”, emmarcada dins de la trilogia “Torrent”.

Si abans de res ens centrem en l’autor, comencem bé i des del principi. Ba Jin (o Li Fugan que és el nom que li van posar els seus pares) va néixer a Chengdu (la capital de la província de Sichuan, Xina) el 25/11/1904 i va viure fins als cent anys d’edat. Als 15 anys va ingressar a l’Escola Especialitzada en Llengües Estrangeres de Chengdu. Allà va començar a estudiar anglès i francès. Al 1923 es va traslladar a Shanghai i després a Nankín, on va continuar amb els seus estudis a la Universitat del sud-est, graduant-se al 1927. Després de la seva graduació va anar a estudiar a França. Allà va completar la seva primera novel·la, ·”Destrucció”, que ja firma sota el pseudònim Ba Jin. Al 1929 torna a la Xina, instal·lant-se definitivament a Shanghai, amb un breu parèntesis entre 1934 i 1935, en què va estar a Japó. A Shanghai participarà en l’edició de diverses revistes literàries i publicarà les seves obres més conegudes, com la novel·la de la trilogia “Amor”. Al 1933 publica també “Família”, història que continuarà amb les novel·les “Primavera” (1938) i “Tardor” (1938), amb les que conforma la trilogia “Torrent”.  Les dues últimes obres es publiquen ja durant la guerra xineso-japonesa, etapa en la que Ba Jin col·laborarà amb altres escriptors intel·lectuals xinesos, com Mao Dun. De 1935 a 1949 va dirigir l’Editorial Pingming de Shanghai. El 08/05/1944 va casar-se amb Xiao Shan i al 1945, després de la derrota de Japó va continuar escrivint a Shanghai durant l’etapa de la guerra civil entre el Partit Comunista Xinès i el govern del Kuomintang de Chiang Kai-Shek. Al 1946 publica una altra de les seves obres més importants “Nits fredes”. Continua llegint →

Un dels aspectes que vam abordar a la conferència de Daniel Méndez sobre internet i mitjans de comunicació del mes passat va ser, naturalment, la censura.

Amb l’objectiu de qüestionar la imatge rígida i homogènia de la censura xinesa que sovint ens arriba, Méndez va explicar alguns dels mecanismes de control en funció del tipus de mitjà. Per bé que el més important d’aquests mecanismes, l’autocensura, és força generalitzat, hi ha una gradació d’intervencionisme en funció del perfil de cada mitjà i del posicionament en relació amb les lleis del mercat.

En aquest article publicat fa unes setmanes a The New York Times (en traducció d’Allan H. Barr), el famós escriptor Yu Hua tracta el mateix tema. Yu Hua incideix també en les diverses cares de la censura, que expliquen, per exemple, que una pel·lícula pugui estar censurada durant vint anys, mentre que, al llarg d’aquest mateix temps, la novel·la en la qual s’ha basat no solament es pugui adquirir sense problemes, sinó que, a més, es vengui força bé.

Continua llegint →

La nueva novela de Qiu Xiaolong retoma las andanzas protagonizadas por el Inspector Chen en su anterior gran éxito “Muerte de una heroína roja” (anteriormente citado en el Blog). En esta ocasión, el inspector debe investigar la misteriosa desaparición de la bailarina Wen Liping, un caso que hace aflorar el enorme poder de las Tríadas chinas así como temas tan oscuros como el tráfico de personas… La fuerte trama policial propicia la radiografía de un país en plena mutación, sirviéndose de un personaje que está en las antologías del género: un amante de la literatura que resuelve intrincados enigmas mientras recita proverbios de Confucio y moderna poesía china. Continua llegint →

Si sostenim a les nostres mans el llibre “El pavelló de les peònies”, podrem llegir a la seva contraporta, el següent text: “La mare m’havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien…”. Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació “d’El pavelló de les peònies”, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som ala Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l’amor. Aquella nit,la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l’heroïna de l’òpera, queda estroncat per sempre.

Seguint la línia de “Flor de Neu i el ventall secret” (2006), aquesta novel·la de Lisa See es torna a endinsar en la cultura xinesa. Continua en la línia d’exploració del passat i aquest cop es capbussa en uns fets que diuen van ser reals: la història de tres dones xineses que, una després de l’altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure “El comentari de les tres vídues” (1694). Aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre “El pavelló de les peònies”, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès. Continua llegint →