Primera Guerra Mundial a l’Àsia

Aquest és l’any del centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Una guerra que també va tenir un impacte al Mar de la Xina molt més profund i durador del que sovint es pensa. Fa ja més de 100 anys, l’agost de 1914, el Japó va declarar la guerra a Alemanya en un pas fonamental dins la seva estratègia expansiva al Pacífic. L’armada japonesa va iniciar el setge de l’enclavament alemany de Qingdao, a la província xinesa de Shangdong, fins que a inicis de novembre de 1914 va passar a estar controlat per les forces nipones.

Tropes japoneses en el setge de Qingdao

Tropes japoneses en el setge de Qingdao

La implicació japonesa en la guerra va continuar de manera discontinua però significativa, en operacions de transport de tropes i de subministrament als aliats. Això explica que al Continua llegint

Ge Fei a Barcelona?

GeFei-featureimageGe Fei a Barcelona? Sembla increïble! Que un autor com Ge Fei vingui a Barcelona per participar a LIBER 2014 i en una conferència a Casa Àsia és una gran notícia. Per què?

Ge Fei (1964-) és un autor reputadíssim a la Xina. La seva obra es considera un dels puntals de l’avantguarda xinesa que va néixer a mitjan de la dècada dels vuitanta: un postmodernisme que combina marcades influències d’autors com Borges amb temàtiques de la tradició xinesa més clàssica. Però –potser per això mateix– Ge Fei s’allunya del prototipus d’escriptor xinès més explícitament polititzat o polititzable que, fins ara, ha interessat més a casa nostra. No és estrany, doncs, que no se l’hagi traduït (encara) ni al castellà ni al català.

Que enguany ens visiti és, sens dubte, una magnífica notícia que mostra que potser, de mica en mica i encara que sigui molt a poc a poc, el nostre món editorial es va obrint a la literatura xinesa en tota la seva amplitud i diversitat. Esperem que cridi l’atenció d’algun editor valent que s’avingui a traduir les seves obres.

Els grans invents xinesos: la impremta

2014_13news_xinaAcaba de sortir un nou número de la revista News Enginyers Xina, publicada per la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Com ja us vam comentar, gràcies a la iniciativa de Carles Palomo, Alumni del nostre programa, col·laborem amb una secció divulgativa sobre la història de la tecnologia a la Xina com a porta d’entrada al coneixement sobre la societat i la història d’aquest país. En aquest número (juny-juliol 2014) que tot just acaba de sortir hi trobareu l’article de Carles PradoEls grans invents xinesos: la impremta“.

Presentació del llibre: ‘Guía para la autoevaluación de Empresas’

portada llibreQuines són les claus per millorar la gestió del meu negoci?. Moltes empreses, petites i no tan petites, es troben amb problemes per poder gestionar eficientment els seus recursos i equips. En Fernando Campa, qui ha estat directiu de diverses empreses com Grupo INI, IBERIA o Port Aventura, entre d’altres, i la Maria Jesús Blasco, qui atresora més de 10 anys com a consultora especialitzada en l’àmbit de gestió per a pimes i microempreses, han posat la seva experiència en conjunt per construir una senzilla guia d’autoavaluació i ajut a les empreses per millorar la seva gestió i consolidar l’estratègia de creixement. MJ BlascoF CampaEls autors d’aquesta guia, en Fernando Campa i la Maria Jesús Blasco presenten el llibre que han escrit, pràctic, directe i adreçat a aquells empresaris amb ganes de millorar la seva gestió.  L’objectiu de l’acte, que es durà a terme el proper 21/05/2014 a les 9h a la seu d’ACCIÓ a Barcelona, és conèixer la guia que poden seguir les empreses per autoavaluar com estan gestionant els seus recursos i com poden millorar el que estan fent en aquest sentit. Al final de la presentació es podrà conversar amb els autors i resoldre dubtes de com aplicar aquesta avaluació sobre la gestió empresarial en primera persona.

Bé, de moment això és tot. Fins aviat,….

 

Títol: Guía para la autoevaluación de empresas

Autors: Fernando Campa Planas i María Jesús Blasco

ISBN: 8415735979

Pàgines: 224

Vuit claus per entendre l’actual Xinjiang

En els darrers dies, la província xinesa del Xinjiang, situada a la part més occidental del país, ha estat notícia arran de l’atac amb bomba que el passat 30 d’abril va matar a tres persones i en va deixar gairebé una vuitantena de ferides en una de les estacions de tren a Urumqi, la capital de la província. Malauradament no és el primer atac d’aquest tipus: no fa ni dos mesos, un grup de terroristes de Xinjiang també va matar 29 persones i en va deixar 150 de ferides a Kunming –capital de Yunnan, província al sud del país. L’atac del dia 30 va coincidir amb la visita oficial que el president xinès Xi Jingping realitzava a Xinjiang i que, tal com assenyalava el Renmin Ribao [Diario del Pueblo] –òrgan oficial del Partit Comunista Xinès–, tenia com a objectiu mantenir l’estabilitat social i la pau en el territori, dur a terme el desenvolupament de la regió en benefici del poble i enfortir la presència militar a la regió per garantir-ne l’estabilitat. En aquesta ocasió, el President xinès havia escollit visitar la ciutat de Kashgar i tota la zona sud de la província, on la presència de la minoria dels uigurs musulmans és més important i on més s’han patit els atacs dels extremistes i rebels. Continua llegint

Els grans invents xinesos: el paper

nex-abrilAcaba de sortir un nou número de la revista News Enginyers Xina, publicada per la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Com ja us vam comentar, gràcies a la iniciativa de Carles Palomo, Alumni del nostre programa, col·laborem amb una secció divulgativa sobre la història de la tecnologia a la Xina com a porta d’entrada al coneixement sobre la societat i la història d’aquest país. En aquest número (abril-maig 2014) que tot just acaba de sortir hi trobareu l’article d’Anna BusquetsEls grans invents xinesos: el paper“.

L’ocupació del parlament taiwanès

Des del 18 de març, el parlament de Taiwan està ocupat per un grup d’uns 300 estudiants que intenten evitar que aquest organisme ratifiqui un acord comercial amb la Xina continental que, segons alguns analistes, pot tenir repercussions molt negatives per alguns sectors de l’economia taiwanesa. L’acord va ser signat pels governs de tots dos països l’estiu del 2013, però és necessària l’aprovació del parlament perquè tingui validesa legal. El Kuomintang, el partit del govern, que té la majoria al parlament, hatai_parlament intentat evitar que es discutissin les clàusules del pacte de manera individual, amb l’objectiu que el tracte s’aprovi globalment, i davant d’algunes maniobres poc transparents perquè el parlament ratifiqués l’acord, els estudiants van decidir ocupar la cambra legislativa.
Continua llegint

Canvi de paradigma

1391190667005A la jornada de celebració dels 10 anys dels Estudis de l’Àsia Oriental a la UOC vaig defensar que ens cal una nova manera d’entendre l’Àsia Oriental en general i la Xina en particular a casa nostra.

És un fet palpable que la Xina avui ens és molt més propera i que està molt més present a les nostres vides quotidianes. Com si hagués estat preparat per exemplificar-ho, un parell d’hores després de la jornada els jugadors del FC Barcelona, que ja havien felicitat l’any nou xinès en aquest vídeo, van jugar el partit contra el València amb el caràcter de l’Any del Cavall a la màniga de la samarreta.

Les realitats econòmiques, socials i geopolítiques actuals ens han situat l’Àsia Oriental molt lluny i molt a prop a la vegada. I, justament per això, no podem continuar-la interpretant amb els paradigmes clàssics de la sinofília i la sinofòbia característics dels segles XVIII i XIX. Hi ha molta feina per fer. El context actual ens planteja reptes i oportunitats per interpretar l’Àsia Oriental que són veritablement apassionants, i als quals, des del nostre programa i el Màster en Estudis de la Xina i el Japó: Món Contemporani, volem donar resposta.

Needham i l’admiració per la ciència xinesa

201411_news_enginyers_xinaGràcies a la iniciativa de Carles Palomo, Alumni del nostre programa, encetem amb molta il·lusió una col·laboració a la revista News Enginyers Xina, publicada per la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Es tracta d’una secció divulgativa sobre la història de la tecnologia a la Xina com a porta d’entrada al coneixement sobre la societat i la història d’aquest país.

La col·laboració comença en aquest número (febrer-març 2014) que tot just acaba de sortir i que inclou l’article de David MartínezNeedham i l’admiració per la ciència xinesa“, dedicat al més cèlebre historiador de la ciència i la tecnologia xineses i que servirà com a marc per, posteriorment, comentar les quatre invencions més reconegudes que ens han arribat de la Xina: el paper, la impremta, la pólvora i la brúixola.

De cero a Zara

Portada libroRecientemente ha podido leer el libro “De cero a Zara”, biografía “no desautorizada” sobre Amancio Ortega. ¿Por qué digo “no desautorizada”?. Porque los mismos autores del libro, en el prólogo, son los primeros en señalar que no se trata de una biografía autorizada sino de una investigación no desautorizada, escrita gracias a las confidencias filtradas por amigos del empresario, una vez que este último pareció no oponerse. Hay que decir, pues, que es todo un logro de los autores. En ella se narran los inicios de una de las personas más ricas de España y del mundo que, partiendo de cero, democratizó la moda en España y llegó a convertir su empresa en un imperio a nivel internacional, incluida Asia.

La mayoría de la gente conoce uno de los negocios que le ha hecho multimillonario, la cadena Zara (entre otras como: Massimo Dutti, Stradivarius, Bershka, etc.), pero muy pocos aspectos de su vida privada. ¿Cómo es posible que este gallego adoptivo, que empezó trabajando como repartidor en una tienda, haya creado uno de los mayores emporios textiles en menos de una generación?. ¿A qué se debe el espectacular crecimiento de su empresa?. ¿Cuáles son los secretos de su fórmula?. Continua llegint

Open 24 Hours

open 24 hours 3A banda de múltiples coneixements sobre llengua, cultura o societat, els estudiants que obtenen una titulació genèrica en Estudis de l’Àsia Oriental s’enduen amb el títol quelcom encara més important: una mirada i una sensibilitat molt particulars.

Això es pot veure ben clarament al documental Open 24 Hours (面条, 2009), dirigit per Xavi Campreciós, llicenciat en Estudis de l’Àsia Oriental. Aquest curtmetratge, que podeu visionar integrament aquí i que va guanyar el primer premi en la categoria de curtmetratges nacionals al festival Documenta Madrid 2010, esbossa les històries que hi ha darrere d’un restaurant de noodles de Shanghai. El ritme, el to, la complicitat que teixeix i que sap transmetre des de la distància adequada en fan una petita joia. No us el perdeu.

Vies i memòria

L’últim 11 de setembre l’atenció a Catalunya va estar centrada en la realització del que s’ha anomenat la “Via catalana”, la cadena humana que va unir de nord a sud el Principat. El precedent històric que tots els mitjans de comunicació i els propis organitzadors van assenyalar per aquest esdeveniment va ser la “Via bàltica” que l’agost de 1989 va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània. Però, curiosament, ningú va parlar de la cadena humana que el 28 de febrer de 2004 va arribar a unir Keelung i Hengchun, és a dir, els extrems nord i sud de l’illa de Taiwan, en un acte a favor de la independència de l’illa que va congregar al voltant de dos milions de persones.

Continua llegint

El lugar más feliz del mundo

fotoDavidJimenezCreo que fue en noviembre de 2010 cuando cayó en mis manos “Hijos del monzón”, el primer libro David Jiménez. Para poneros en antencedentes, este periodista (Barcelona, 1971) ha cubierto como corresponsal de El Mundo los grandes acontecimientos de Asia en los últimos quince años. Sus resportajes han sido publicados en The Guardian, Toronto Star, Corriere della Sera,The Sunday Times, Esquire, CNN, el Servicio Mundial de la BBC y Radio Francia Internacional, entre otros medios extranjeros.

Ya entonces, la lectura de su primer libro me impresionó, por su realismo, por su crudeza… y os lo recomendé en el Blog de Asia. Han pasado unos tres años y, una vez más, vuelvo a recomendaros otro libro del mismo autor. Se trata del recién publicado “El lugar más feliz del mundo”.

Portada libroPara describirlo un poco, os podría decir que es el resumen de quince años de vivencias como corresponsal en Asia. También os podría decir que describe con gran maestría una Asia que, desde fuera, es casi imposible que hayamos vislumbrado. O mil cosas más. Pero he pensado que, lo mejor, es que lo veáis/leáis vosotros mismos.

A continuación, os pongo un extracto del libro Continua llegint

Brothers

Portada Brothers“Brothers” del escritor Yu Hua, es uno de esos libros, de 800 páginas, que se te hacen cortos…. No os voy a engañar: las primeras páginas o te enganchan y no puedes soltarlo o lo dejas de golpe. El momento escatológico inicial, de entrada, asusta un poco pero, creedme, luego mejora y ¡vale mucho la pena!.

Muy resumidamente, el argumento del libro narra las aventuras y desventuras de Song Gang y Li Guangtou, hermanastros y amigos des de la infancia. A través de ellos podremos ver casi medio siglo de historia de China, des de la Revolución Cultural de las décadas de 1960 y 1970 hasta la llegada del Capitalismo. Con esta novela, que contiene la experiencia de toda una generación (la del hambre, la violencia, la locura económica y las grandes migraciones) Yu Hua ha escrito la odisea de China, des de Mao hasta los Juegos Olímpicos. Eso sí, habrá momentos de todo: veréis una imagen de China muy diferente de la que se trata de vender al exterior, muchas de las repercusiones de su apertura económica y la entrada al capitalismo así como las terribles consecuencias de la imposición en masa de las ideas. La novela es ágil, mordaz, con ese toque de humor/inteligencia satírica que la hace inolvidable. Continua llegint

Viento del este, viento del oeste

imagesCAVDVJDVEl otro día paseando cayó en mis manos uno de esos libros a los que yo llamo cariñosamente “un clásico”. Se trata de “Viento del este, viento del oeste”, de Pearl S. Buck. Era de bolsillo, de esos ideales para llevar en la maleta ahora en verano, porque no pesan (¡con permiso de los ebooks, claro!).

Este libro, que por supuesto ya he terminado, cuenta la historia de Kwei-Lan, una joven de familia noble, a la que casan con un hombre de alta clase pero criado bajo la influencia del mundo occidental. Debido a esto, inicialmente Kwei-Lan es rechazada por su nuevo marido y ella es totalmente incapaz de entender el por qué. Se afana en parecer atractiva a sus ojos, en mantener sus pies vendados y en cumplir a minuciosamente todos los consejos de su madre, pero cuanto más se afana más rechazo encuentra. Un día, ya cansada, decide rendirse e ir aceptando poco a poco la entrada de occidente en su mente. A partir de ahí ella misma se sorprenderá de los nuevos pensamientos que la recorren, rompiendo reglas y moldes impuestos por su sociedad hasta el punto de enfrentarse a su propia familia. Continua llegint

Món empresarial vs. Àsia: Entrevista a Oriol Farrés

Oriol FarrésSeguint amb la secció “Món empresarial vs. Àsia”, avui us adjunto una entrevista feta amb motiu de la Trobada de directors d’ACC1Ó a Barcelona aquest passat mes d’abril. La persona entrevistada és Oriol Farrés, politòleg especialitzat en Relacions Internacionals, Responsable de projectes i coordinador de l’Asia Pacific Yearbook , CIDOB. De fet, des del CIDOB, ha desenvolupat una extensa carrera d’investigació en política comparada i anàlisi de conflictes sobretot a la regió de l’Àsia i el Pacífic, alhora que coordina l’Asia Pacific Yearbook. Tot plegat el converteix en una veu més que autoritzada per analitzar les característiques i potencials d’un dels mercats del moment i del futur, l’asiàtic.

 E – Quins són els motius del potencial asiàtic en l’economia mundial del moment?

O – Principalment l’auge de l’Àsia s’explica pel creixement sostingut de les seves economies, que progressivament van incorporar-se a l’economia mundial des de la reconstrucció del Japó, l’auge dels tigres asiàtics, i des de finals dels 80, de l’obertura de la Xina a l’economia mundial. Això ha capitalitzat aquestes economies amb un flux constant d’inversions exteriors i un superàvit comercial amb la resta del món, gràcies a la seva enorme competitivitat en manufactures, propulsades per la globalització. L’Àsia segueix disposant d’enormes quantitats de població disposada a treballar més per menys, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i incrementar el seu consum. Tant sols a la Xina, centenars de milions de persones han sortit de la pobresa en els darrers anys, mentre que a l’Occident, cada cop més persones veuen com es deteriora el seu nivell de vida. És, doncs, un fenomen de transferència de les esperances i les expectatives, d’occident a l’orient, i també de nord a sud.

E- Quins avantatges respecte d’altres mercats ofereixen els asiàtics emergents? Continua llegint

Déjà vu

Hace unos días, leyendo un texto de finales del siglo XIX sobre la emigración de chinos a las colonias españolas, tuve la sensación de estar rememorando algo que ya había vivido. El libro en cuestión, con el elocuente título de Los chinos fuera de China y el antagonismo de razas, fue publicado en 1893 en La Habana por Federico Ordas-Avecilla, periodista que ocupó diversos cargos primero en la administración colonial filipina y años después en la cubana.

La obra deja claro la oposición del autor a que las colonias españolas fuesen destino de la emigración china, y clama para que se evite por diferentes medios. El libro, formado por Continua llegint

¿Adónde van los chinos cuando mueren?

agTener un libro sobre China y los chinos en el catálogo es hoy en día el objetivo de cualquier editorial que se precie. China vende y los editores lo intentan. Pero el alud de publicaciones no acostumbra a dejar obras que no resuenen a los tópicos de siempre. ¿Adónde van los chinos cuando mueren? Vida y negocios de la comunidad china en España de Ángel Villarino (Barcelona: Debate, 2012) es, probablemente, una de las más notables excepciones dentro de esta pobre tendencia. De hecho, sorprende que un libro tan brillante tenga un título tan desacertado–aunque es ingenioso y llama la atención, puede conducir fácilmente al equívoco: esta es una obra mucho más válida que el típico volumen sensacionalista y simplón que nos suele llegar con una etiqueta de este tipo.

Continua llegint

Desemmascarar a Huntington o per què tant rembombori quan el rei va despullat

Al llarg dels anys he anat adquirint un fort respecte a compartir amb els estudiants el text que el politòleg nord-americà S. Huntington va escriure exactament fa 20 anys en relació al xoc de les civilitzacions. Respecte no pas en el sentit del respecte intel·lectual que es pot tenir envers l’obra d’un determinat autor. En aquest sentit el meu judici no ha canviat gaire al llarg dels anys. Però sí respecte envers l’efecte que la lectura d’aquest text té en els estudiants, siguin de sociologia, de ciència política o d’estudis d’Àsia oriental.

Amb una sorpresa que ja no hauria de tenir observo com, semestre rere semestre, un bon gruix dels estudiants concentra la seva anàlisi del text en la “increïble” capacitat de predicció de Huntington que, al seu parer, ja va preveure barbaritats (mai millor dit!) com les de l’onze de setembre del 2001 a New York o les de l’onze de març del 2004 a Madrid. Així doncs, enlloc de cercar en el texts els fonaments teòrics i conceptuals sobre el qual Huntington basa la seva hipòtesi del xoc de civilitzacions, els estudiants miren fora del text i consideren tot allò que ha succeït en les darreres dues dècades a l’hora de valorar la qualitat de la contribució de Huntington. I quan fan això, a l’uníson destaquen com d’encertat anava l’autor, quan l’any 1993 ja ens advertia, recordem-ho: pocs anys després de la caiguda del mur de Berlín i el final de la guerra freda, que el nou ordre mundial s’estructuraria a partir de límits i fronteres diferents als ideològics.El concepte de civilització (que Huntington recolza sobre cultura) esdevé el pal de paller del nou ordre mundial. Continua llegint

Rituals revolucionaris

S’ha escrit molt sobre els estralls i els aspectes més sòrdids que van envoltar la Revolució Cultural xinesa. El primer any i mig del moviment va ser Mao_taiyangd’una violència extrema, física i simbòlica. Però, especialment a partir de 1969, quan es deixen enrere els grans enfrontaments entre guardes rojos i després de la intervenció de l’exèrcit, la Revolució Cultural pren un to més reposat. És el moment en què el culte al President Mao Zedong arriba a la cúspide. Mao esdevé més que mai el sol de la Xina, la llum que guia els xinesos cap al seu futur i patró dels seus destins. A pobles i barris proliferen petites capelles profanes en què s’oficien matrimonis davant del retrat del President, mentre es reciten sentències del Petit llibre roig com si es tractessin de lletanies als màrtirs i sants Continua llegint

Un llibre molt recomanable: “Família”, ara en català

Recentment m’ha arribat a les mans una de les obres mestres de Ba Jin, un dels grans noms de la literatura xinesa contemporània, i traduïda per primer cop al català. Es tracta de la novel·la “Família”, emmarcada dins de la trilogia “Torrent”.

Ba JinSi abans de res ens centrem en l’autor, comencem bé i des del principi. Ba Jin (o Li Fugan que és el nom que li van posar els seus pares) va néixer a Chengdu (la capital de la província de Sichuan, Xina) el 25/11/1904 i va viure fins als cent anys d’edat. Als 15 anys va ingressar a l’Escola Especialitzada en Llengües Estrangeres de Chengdu. Allà va començar a estudiar anglès i francès. Al 1923 es va traslladar a Shanghai i després a Nankín, on va continuar amb els seus estudis a la Universitat del sud-est, graduant-se al 1927. Després de la seva graduació va anar a estudiar a França. Allà va completar la seva primera novel·la, ·”Destrucció”, que ja firma sota el pseudònim Ba Jin. Al 1929 torna a la Xina, instal·lant-se definitivament a Shanghai, amb un breu parèntesis entre 1934 i 1935, en què va estar a Japó. A Shanghai participarà en l’edició de diverses revistes literàries i publicarà les seves obres més conegudes, com la novel·la de la trilogia “Amor”. Al 1933 publica també “Família”, història que continuarà amb les novel·les “Primavera” (1938) i “Tardor” (1938), amb les que conforma la trilogia “Torrent”.  Les dues últimes obres es publiquen ja durant la guerra xineso-japonesa, etapa en la que Ba Jin col·laborarà amb altres escriptors intel·lectuals xinesos, com Mao Dun. De 1935 a 1949 va dirigir l’Editorial Pingming de Shanghai. El 08/05/1944 va casar-se amb Xiao Shan i al 1945, després de la derrota de Japó va continuar escrivint a Shanghai durant l’etapa de la guerra civil entre el Partit Comunista Xinès i el govern del Kuomintang de Chiang Kai-Shek. Al 1946 publica una altra de les seves obres més importants “Nits fredes”. Continua llegint

Les diverses cares de la censura

yu-huaUn dels aspectes que vam abordar a la conferència de Daniel Méndez sobre internet i mitjans de comunicació del mes passat va ser, naturalment, la censura.

Amb l’objectiu de qüestionar la imatge rígida i homogènia de la censura xinesa que sovint ens arriba, Méndez va explicar alguns dels mecanismes de control en funció del tipus de mitjà. Per bé que el més important d’aquests mecanismes, l’autocensura, és força generalitzat, hi ha una gradació d’intervencionisme en funció del perfil de cada mitjà i del posicionament en relació amb les lleis del mercat.

En aquest article publicat fa unes setmanes a The New York Times (en traducció d’Allan H. Barr), el famós escriptor Yu Hua tracta el mateix tema. Yu Hua incideix també en les diverses cares de la censura, que expliquen, per exemple, que una pel·lícula pugui estar censurada durant vint anys, mentre que, al llarg d’aquest mateix temps, la novel·la en la qual s’ha basat no solament es pugui adquirir sense problemes, sinó que, a més, es vengui força bé.

Continua llegint

Visado para Shanghai: nuevas vicisitudes para el inspector Chen

Portada Visado para ShanghaiLa nueva novela de Qiu Xiaolong retoma las andanzas protagonizadas por el Inspector Chen en su anterior gran éxito “Muerte de una heroína roja” (anteriormente citado en el Blog). En esta ocasión, el inspector debe investigar la misteriosa desaparición de la bailarina Wen Liping, un caso que hace aflorar el enorme poder de las Tríadas chinas así como temas tan oscuros como el tráfico de personas… La fuerte trama policial propicia la radiografía de un país en plena mutación, sirviéndose de un personaje que está en las antologías del género: un amante de la literatura que resuelve intrincados enigmas mientras recita proverbios de Confucio y moderna poesía china. Continua llegint

The Real China Model

Existeix una visió estàtica i monolítica de la Xina que circula sovint tant a la Xina com a Occident. L’article “The Real China Model” que Mark Elliott, professor d’història xinesa de la universitat de Harvard, va publicar al New York Timesfa unes setmanes representa una bona puntualització d’especialista a una de les derivacions habituals d’aquesta visió.

En motiu del canvi de lideratge al darrer congrés del Partit Comunista, molts analistes feien referència al pes que la meritocràcia havia tingut tradicionalment a la societat xinesa–en contrast amb el pes actual de la facció dels aristòcrates polítics, és a dir, dels fills dels antics dirigents del partit. La meritocràcia, venien a dir els analistes, garantia a tots els ciutadans la possibilitat d’ascendir políticament (i social) a partir d’una estructura articulada en base als exàmens d’accés a l’administració. La meritocràcia, doncs, vindria a ser un tret distintiu quasi-ancestral de la societat xinesa que la diferenciaria de la societat occidental.

Elliott pondera aquesta visió. “But how meritocratic was the examination system in its actual practice?”, es pregunta. Basant-se en investigacions de les darreres dècades, argumenta que, sota l’aparença d’objectivitat, el sistema era molt restrictiu i elitista–l’èxit als exàmens estava reservat a fills de famílies adinerades: sigui perquè ja tenien una posició social (i cultural) que els permetia preparar-los degudament, o bé perquè, directament, compraven tractes de favor per als seus fills. Per tant, Elliott conclou, “[t]he fact is that a majority of elites in imperial China relied on means other than ‘merit’ to succeed politically: They depended on family connections and material resources, much like political elites in Western societies”.

Ara bé, el més interessant és quan rebla: que hi hagués tants candidats als exàmens no demostra l’objectivitat del sistema, sinó la capacitat de l’estat per fer creure que era un sistema vàlid–una capacitat ben demostrada, atès que avui dia encara és una percepció molt arrelada tant a la Xina com a Occident.

L’article d’Elliott, sintètic i divulgatiu, té interès no solament en relació amb el tema específic de la meritocràcia, sinó també com a exemple d’intervenció puntual i precisa d’expert en un debat generalista. Recomanable per a tots els públics. El podeu recuperar aquí.

El pavelló de les peònies, amb tocs de realitat?

Si sostenim a les nostres mans el llibre “El pavelló de les peònies”, podrem llegir a la seva contraporta, el següent text: “La mare m’havia educat perquè mai no mostrés els meus sentiments, però quan llegia El pavelló de les peònies sentia força coses: amor, tristesa, felicitat. Ara que veia la història representada al meu davant, les meves emocions creixien…”. Amagada darrere les gelosies del jardí, la Peònia assisteix per primera vegada a la representació “d’El pavelló de les peònies”, una de les òperes xineses més famoses de tots els temps, però prohibida a les dones perquè les indueix a comportaments impropis. Som ala Xina del segle XVII. Les noies de bona família han estat educades per obeir. No poden triar el seu marit, però ningú no els pot impedir somiar en l’amor. Aquella nit,la Peònia decideix somiar. I el seu destí, com el de l’heroïna de l’òpera, queda estroncat per sempre.

Seguint la línia de “Flor de Neu i el ventall secret” (2006), aquesta novel·la de Lisa See es torna a endinsar en la cultura xinesa. Continua en la línia d’exploració del passat i aquest cop es capbussa en uns fets que diuen van ser reals: la història de tres dones xineses que, una després de l’altra, es van casar amb el mateix marit i juntes van escriure “El comentari de les tres vídues” (1694). Aquesta obra és un compendi de reflexions i opinions sobre “El pavelló de les peònies”, òpera que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès. Continua llegint

Mo Yan y las traducciones al español

Maialen Marín es una de las colaboradoras de nuestro programa, en el que imparte docencia en asignaturas de lengua y literatura china. Es, además, especialista en literatura china moderna y contemporánea y sus problemáticas de traducción.

A raíz del reciente premio Nobel al escritor chino Mo Yan, el portal ZaiChina le ha realizado la siguiente entrevista en que disecciona de manera muy clara y con gran precisión los principales condicionantes que intervienen en la traducción literaria del chino al español. Así que si queréis saber, por ejemplo, por qué en los últimos años las traducciones indirectas (vía el inglés o el francés) prácticamente duplican las traducciones directas, seguid este enlace.

La llebre dels ulls d‘ambre

Us volia parlar d’un llibre que vaig descobrir per casualitat, gràcies a un company dels Estudis, i que m’ha fascinat per molt motius: una investigació històrica, però escrita des del propis sentiments i amb una absoluta implicació personal. Escrit per Edmund de Waal, un dels màxims especialistes en el ceramista Bernard Leach i la seva relació amb el moviment Mingei de Hamada Shoji, en cap cas és un llibre sobre ceràmica japonesa ni, parlant estrictament, sobre Japó o l’art japonès.  La llebre dels ulls d‘ambreés un viatge fascinant a través de la historia de la família de l’autor i, al mateix temps, per la historia d’Europa dels segles XIX i XX, sent al mateix temps una història sobre el descobriment d’un mateix. I tot a través de 264 netsuke.

Un llibre que és capaç de reconstruir una història d’èxit i de pèrdua, la de la seva pròpia família, mostrant-nos com es realitza una recerca històrica perfectament documentada però sense oblidar fer-nos sentir: el lector experimenta la sensació que, si tanca els ulls, podrà sentir a les seves mans el suau tacte d’aquells netsuke. I no podem oblidar que en l’art tradicional japonès, i especialment en la ceràmica, el tacte és un dels sentits imprescindibles per captar la bellesa de les coses….

 

Autor: Edmund de Waal
Títol: La llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta
Traducció: Carles Miró
Any de publicació: 2012
ISBN: 978-84-7727-528-2

Mo Yan: llums i ombres

Als qui ens dediquem a la docència, la difusió i la recerca sobre literatura xinesa i sinòfona i ho fem amb sentit crític, la concessió del premi Nobel a Mo Yan ens provoca una sensació ambivalent.

D’una banda, no hi ha cap mena de dubte: es tracta d’una molt bona notícia. El premi dóna visibilitat internacional a un escriptor amb una obra que, si bé no és de lectura fàcil, no es pot negar que és ambiciosa i té una gran volada literària. Tot i que hi ha altres autors (xinesos) que també es mereixerien el Nobel, és difícil trobar arguments per defensar que Mo Yan no se’l mereixi. A més, després de molts anys en què en diverses assignatures, conferències i sessions de clubs de lectura presentava Mo Yan com a futur guanyador del Nobel i demanava als alumnes o assistents que el dia que finalment li concedissin el premi es recordessin que jo ja els ho havia avançat feia temps, dijous passat se’m va dibuixar un somriure de satisfacció…

Continua llegint