El chino no es difícil de hablar

aprendre-llengua-xinesaPodéis encontrar en el portal de la UOC una nota de actualidad sobre la lengua y la cultura china: El chino no es difícil de hablar, sino de escribir.

[Vegeu-ne aquí una versió en català.]

La nota, que señala las opiniones de  David Martínez-Robles y Carles Prado, profesores del programa de Estudios de Asia Oriental, incluye al final una lista de webs y aplicaciones para aprender chino.

I Encuentro digital de especialistas del idioma chino

IMAGEN-JORNADAS-4

Del 7 de abril al 8 de mayo se celebra el I Encuentro digital de especialistas del idioma chino, organizado por Ana Aranda, alumni de nuestro programa, y la librería Aprendechinohoy.com. El encuentro reúne el análisis y reflexiones sobre gramática china de varios especialistas como David Martínez-Robles, coordinador de las asignaturas de lengua china de la UOC.

El còctel Murakami

hmur_ARAIMA20141003_0191_1Per celebrar la publicació del nou llibre de Haruki Murakami, Homes sense dones, traduït per Albert Nolla i Jordi Mas, compartim amb vosaltres els primers fragments de l’article sobre Murakami que l’Albert, col·laborador docent del nostre programa, va escriure a l’octubre per al suplement RAR del diari ARA.

El còctel Murakami
Albert Nolla

Recordo perfectament el dia que vaig descobrir la literatura de Haruki Murakami. Era la tardor de l’any 1997, i feia poques setmanes que havia arribat a Tòquio per passar-hi una temporada. Un amic em va recomanar amb entusiasme que provés de llegir Norwegian wood, una novel·la publicada el 1987 que, segons em va explicar, en poc temps s’havia convertit en una mena de “clàssic modern”. Seguint el seu consell, vaig buscar el llibre i el vaig començar a llegir al metro, intentant integrar-me en el paisatge que m’envoltava. Després de les dues primeres pàgines, però, em vaig aturar per tornar a mirar la coberta i assegurar-me que l’obra que tenia a les mans era efectivament Norwegian wood, d’un autor japonès anomenat Haruki Murakami, no una altra. I és que l’arrencada de la novel·la m’havia deixat descol·locat: el protagonista estava a bord d’un Boeing 747 que acabava d’aterrar a l’aeroport d’Hamburg, i quedava trasbalsat per un estrany record que l’assaltava en sentir els primers compassos d’una cançó dels Beatles que sonava pels altaveus de l’avió. Em va sobtar no trobar cap rastre del Japó ni de la cultura japonesa en aquella escena inicial. També em va estranyar que la història que estava a punt de començar semblés més un somieig basat en un record vague i eteri que no pas una novel·la realista a l’ús. Finalment, em va sorprendre que el narrador parlés amb un to directe i informal que no tenia res a veure amb el registre elevat i literari que havia trobat en les novel·les japoneses que havia llegit fins llavors. Em vaig mirar el llibre amb recel, dubtant que pogués ser un clàssic de la literatura japonesa i pensant que d’alguna manera m’havien ensarronat. Malgrat tot, però, vaig continuar amb la lectura, empès per una mena d’encís que en aquell moment encara no sabia definir…

Continua llegint

La professora Montse Crespín a 8 al dia

La professora Montse Crespín, especialista en filosofia i història intel·lectual de l’Àsia Oriental i col·laboradora docent del nostre programa, ha participat al programa 8 al dia amb Josep Cuní. Des del rigor acadèmic ha matisat algunes qüestions en relació al cas del (fals) mestre de shaolin i al tractament exotitzant d’aquest tipus de notícies. Podeu veure el vídeo de la intervenció si cliqueu aquí.

The Real China Model

Existeix una visió estàtica i monolítica de la Xina que circula sovint tant a la Xina com a Occident. L’article “The Real China Model” que Mark Elliott, professor d’història xinesa de la universitat de Harvard, va publicar al New York Timesfa unes setmanes representa una bona puntualització d’especialista a una de les derivacions habituals d’aquesta visió.

En motiu del canvi de lideratge al darrer congrés del Partit Comunista, molts analistes feien referència al pes que la meritocràcia havia tingut tradicionalment a la societat xinesa–en contrast amb el pes actual de la facció dels aristòcrates polítics, és a dir, dels fills dels antics dirigents del partit. La meritocràcia, venien a dir els analistes, garantia a tots els ciutadans la possibilitat d’ascendir políticament (i social) a partir d’una estructura articulada en base als exàmens d’accés a l’administració. La meritocràcia, doncs, vindria a ser un tret distintiu quasi-ancestral de la societat xinesa que la diferenciaria de la societat occidental.

Elliott pondera aquesta visió. “But how meritocratic was the examination system in its actual practice?”, es pregunta. Basant-se en investigacions de les darreres dècades, argumenta que, sota l’aparença d’objectivitat, el sistema era molt restrictiu i elitista–l’èxit als exàmens estava reservat a fills de famílies adinerades: sigui perquè ja tenien una posició social (i cultural) que els permetia preparar-los degudament, o bé perquè, directament, compraven tractes de favor per als seus fills. Per tant, Elliott conclou, “[t]he fact is that a majority of elites in imperial China relied on means other than ‘merit’ to succeed politically: They depended on family connections and material resources, much like political elites in Western societies”.

Ara bé, el més interessant és quan rebla: que hi hagués tants candidats als exàmens no demostra l’objectivitat del sistema, sinó la capacitat de l’estat per fer creure que era un sistema vàlid–una capacitat ben demostrada, atès que avui dia encara és una percepció molt arrelada tant a la Xina com a Occident.

L’article d’Elliott, sintètic i divulgatiu, té interès no solament en relació amb el tema específic de la meritocràcia, sinó també com a exemple d’intervenció puntual i precisa d’expert en un debat generalista. Recomanable per a tots els públics. El podeu recuperar aquí.

Mo Yan y las traducciones al español

Maialen Marín es una de las colaboradoras de nuestro programa, en el que imparte docencia en asignaturas de lengua y literatura china. Es, además, especialista en literatura china moderna y contemporánea y sus problemáticas de traducción.

A raíz del reciente premio Nobel al escritor chino Mo Yan, el portal ZaiChina le ha realizado la siguiente entrevista en que disecciona de manera muy clara y con gran precisión los principales condicionantes que intervienen en la traducción literaria del chino al español. Así que si queréis saber, por ejemplo, por qué en los últimos años las traducciones indirectas (vía el inglés o el francés) prácticamente duplican las traducciones directas, seguid este enlace.

¿Por qué es tan importante Internet en China?

Os ofrecemos hoy la tercera de las cinco entradas que Daniel Méndez y los colaboradores en el proyecto ZaiChina nos han preparado como autores invitados a nuestro blog. Sus aportaciones, siempre reflexivas y de primera mano, son muy interesantes para tener una perspectiva amplia y crítica sobre distintos aspectos de la China de hoy. Aquí tenéis la serie completa. Es, como siempre, un placer para nosotros contar con su colaboración.

¿Por qué es tan importante Internet en China?
Autor: Daniel Méndez (ZaiChina)

En todo el mundo, Internet ha cambiado la forma en la que los medios de comunicación producen noticias y los ciudadanos obtienen información. Las personas pueden tener ahora acceso prácticamente a las mismas fuentes que los periodistas, pueden jerarquizar por sí mismos las noticias que quieren recibir, compartirlas en las redes sociales, dejar comentarios o tener su propio blog. Los ciudadanos han dejado de ser únicamente receptores de información para convertirse también en emisores.

Dentro de este cambio a nivel planetario (que tan bien supo ver ya en 2004 Dan Gillmor), en China hay ciertas particularidades que merecen la pena ser reseñadas. Prácticamente todos los cambios a nivel global se están viviendo también en el gigante asiático, aunque algunos fenómenos propios de China nos pueden servir para comprender mejor las características del Internet en este país:

Continua llegint

Fruits

És encoratjador veure que la implantació dels Estudis de l’Àsia Oriental a casa nostra no fa encara ni una dècada comença a donar no només fruits estrictament acadèmics (en volum de llicenciats i d’investigadors) sinó també fruits en forma de petites interaccions amb l’opinió pública i amb la nostra societat.

Un dels exemples més notables és el de la mediació cultural, que aplega ja un petit però creixent contingent de professionals ben preparats per treballar en problemàtiques específiques dels immigrants xinesos. En l’àmbit literari, en aquest article vaig comentar (tangencialment) les implicacions que té per al sector editorial que s’hagi obert un segment de mercat de lectors exigents i ben informats sobre l’Àsia Oriental.

Continua llegint

Eugeni Bregolat: la moderació diplomàtica

Eugeni Bregolat ha estat nomenat ambaixador a la Xina per tercer cop i Josep Cuní l’entrevista durant 13 minuts i 44 segons. L’entrevista del triplet es pot veure aquí.

Al llarg dels primers 12 minuts i 30 segons del partit, el to i el missatge de Bregolat són molt pedagògics, un tiqui-taca de bon diplomàtic professional. Les contres d’en Cuní són totes força previsibles, però no per això senzilles de despatxar: l’economia xinesa que representa que s’ha de menjar el món, els canvis polítics que no acaben d’arribar mai i els drets humans que sembla mentida que no es respectin–tot convenientment amanit, és clar, amb les referències habituals a Tiananmen i al darrer premi Nobel de la pau.

Continua llegint

Article Guillermo Martínez Taberner: El principi d'una nova fase històrica

Guillermo Martínez Taberner, col·laborador docent del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC, publica al diari ARA l’article El principi d’una nova fase històrica en el que explica els efectes de la crisi nuclear que pateix el Japó desde la catàstrofe provocada pel terratrèmol i el tsunami.

En paraules de Martínez Taberner: “Mentre es multipliquen els detalls sobre el cost humà i econòmic de la catàstrofe provocada pel terratrèmol i el tsunami, resulta aventurat fer previsions sobre el futur del Japó, perquè encara cal resoldre completament la variable de la crisi nuclear. Tot i això, la situació d’alarma a la central de Fukushima ha fet que molts es preguntin com pot disposar el país d’una indústria nuclear civil totalment desenvolupada -amb més de cinquanta reactors nuclears que proporcionen el 30% de la producció elèctrica-, sobretot donada la seva història contemporània.

Podeu accedir a l’article des d’aquest enllaç (per bé que haureu d’estar registrats per llegir-lo sencer–el registre és de franc).

Entrevista a Mercè Campo, consultora del programa

La Mercè Campo és una de les col·laboradores més veteranes del nostre programa. És docent de diverses assignatures, entre les quals hi ha Presència xinesa arreu del món i Xinès I: introducció a la llengua i l’escriptura xineses.

En una entrevista del passat 4 de març a El Periódico, la Mercè comenta la seva trajectòria professional i la interessant experiència que està vivint com a mediadora intercultural tant per al CITE (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers) com per al Consorci per a la Normalització Lingüística. La seva tasca amb el col·lectiu de xinesos de Catalunya se centra, principalment, en escoles i comerços.

Sovint la Mercè ha de resoldre “grans enigmes” com el dels nens xinesos que porten un pijama sota la roba… Voleu saber-ne l’explicació? Seguiu els enllaços següents per llegir l’entrevista sencera i esbrinar-ho: versió en català, versión en castellano.

Liu Xiaobo

La concessió del Premi Nobel de la Pau d’enguany a l’intel·lectual, assagista i activista Liu Xiaobo ha generat múltiples informacions i articles d’opinió a la premsa internacional.

Des del programa us n’oferim una tria reduïda i gestionable, però, alhora, ben selectiva. La intenció és facilitar una composició de lloc crítica, informada i polièdrica sobre els diversos aspectes que giren al voltant de Liu Xiaobo i d’aquesta concessió del Nobel.

Aquest és, doncs, el nostre ristretto al respecte:

Feng Chongyi
Charter 08 Framer Liu Xiaobo Awarded Nobel Peace Prize

Article extens publicat a Japan Focus que situa i contextualitza la figura de Liu Xiaobo i d’altres intel·lectuals xinesos.

Timothy Garton Ash
Un premio a los disidentes chinos

Article publicat inicialment a The Guardian que recolza la concessió del Premi a la vegada que aposta per un diàleg respectuós.

Peter Baofu
The Nobel Peace Prize, and an Instrument of Western Power

Article crític amb la concessió del Nobel publicat a l’edició anglesa del Pravda.

Agència Xinhua
A prize that goes against Nobel’s ideas

Notícia de l’agència Xinhua que exemplifica la reacció de la premsa oficial xinesa.