Testimonis recollits amb motiu de la Jornada de celebració dels 10 anys del Programa d’Estudis de l’Àsia oriental de la UOC, febrer de 2014.

Dídac Cubeiro. Col·laborador docent. Ara ja fa uns quants anys que he tingut la sort de col·laborar amb els Estudis d’Àsia Oriental que m’han permès conèixer a molta gent, la majoria enamorats d’una manera o altre d’Àsia. L’altre dia ordenava una carpeta de l’ordinador, on guardo retalls de noticies de premsa que he anat penjant a les aules durant aquests anys sobre Àsia Oriental per seguir les assignatures i vincular-les amb l’actualitat. Bé, l’actualitat de les noticies d’aquesta carpeta ha quedat com un record de la història: notícies de noves empreses com Lenovo, Baidu, Haier o Snow Beer que arribaven al nostre entorn o de grans esdeveniments com els JJOO de Beijing o l’Exposició Universal de Shanghai…, ara totes formen part de la història pròpia de cadascú de nosaltres.

Muriel Gómez Pradas. Professora. Vaig començar als inicis dels EAO, durant el curs 2003-2004, primer com a consultora i, anys després, formant part de l’equip de professors de la UOC. De del principi em va fascinar la relació que es podia establir amb els estudiants tot i utilitzar un mitjà aparentment tant impersonal com és un ordinador. M’he trobat amb estudiants amb perfils molt diferents, però tots ells molt motivats i que comparteixen un afany per conèixer i aprendre que no havia trobat abans. Així que els vull agrair el seu interès, el seu afany per aprendre i les seves motivacions i inquietuds, ja que gràcies a ells he après moltíssim al
llarg d’aquests 10 anys!

Lluc López i Vidal. Professor. Dos moments i dos llocs claus en la meva trajectòria com a professor els he pogut compartir amb la UOC. El primer fou el 2004 i el lloc una coneguda cafeteria dels Estats Units. Mentres feia un seguiment de la campanya presidencial d’aquest país, m’iniciava com a consultor de ciència política de la UOC.  Em pareixia senzillament meravellós que la meva primera contribució com a professor universitari la pogués fes asincrònicament des d’un poblet de Pensilvània. Vaig pensar que si allò era el futur, m’hi acabava d’eng@nxar. L’altre instant fou el juny del 2005. Aquest cop, l’escenari era una platja de la costa catalana. Mentres mantenia un esguard fix sobre l’horitzó que em protava a reflexionar sobre el meu futur, vaig rebre una trucada de la UOC on se m’indicava que es comptava amb mi per incorporar-me  d’immediat a l’equip d’Àsia Oriental. Des d’aleshores, i encomanat per la passió que em van transmetre aquells primers mesos l’Anna, el David, i el Carles, vaig iniciar un llarg recorregut amb una valisa plena de passió per conèixer. 10 anys més d’encerts ens esperen.

Augusto Soto. Col·laborador docent. Tengo la convicción de que el Programa de Asia Oriental de la UOC ha hecho una enorme contribución a la sociedad en nuestro real y progresivo acercamiento a Asia. Al llegar a su primera década, y tal como ayer, el Programa con el que estoy comprometido desde hace años, sigue en vanguardia. Continúa perseverando multidimensionalmente, esto es virtualmente a la vez que incidiendo en la vida y en el recuerdo de cientos y miles de estudiantes y ex alumnos repartidos por Asia y el mundo.

Luis Rodríguez. Estudiant. Llevo desde hace más de 10 años escribiendo contenidos en Internet sobre cultura japonesa, pero siempre quise ampliar mis conocimientos de una forma más académica. El nuevo máster de Estudios de China y Japón: Mundo Contemporáneo me vino como anillo al dedo, y de momento lo estoy disfrutando muchísimo, porque además el tipo de enseñanza de la UOC encaja perfectamente con el tipo de estudio que puedo hacer teniendo que equilibrar mi trabajo, mi familia, con ir avanzando en el máster.

Enric Gil Meseguer. Alumni. El meu pas per la UOC em va permetre experimentar una altra forma d’estudiar, molt diferent de la tradicional que havia utilitzat en la meva primera carrera universitària. Em va permetre retrobar-me amb l’experiència de l’estudi, vint anys després del meu pas per la universitat presencial, i descobrir que potser en aquells anys de la meva joventut ho podria haver fet millor! En paral·lel, tinc un bon record de l’estudi del xinès. Jo vaig optar per l’educació presencial a l’Escola Oficial d’Idiomes, excepte el darrer semestre, que vaig fer a la UOC. El xinès és dur i molt exigent, però també és una llengua gratificant. Ja no sóc suficientment jove com per plantejar-me segons quines opcions de vida, però penso que si ara tingués 20 o 25 anys potser la meva professió estaria directament relacionada amb Àsia, d’una o altra forma i sense descartar el viure i treballar allà.

Anna Busquets Alemany. Professora. Recordo especialment els nervis de posar en marxa i tirar endavant una titulació completament nova en el nostre país. Ens aprovarà el Ministeri el disseny del pla d’estudis? Tindrem estudiants per obrir la titulació? Els resultarà interessant la proposta que hem dissenyat? En aquell moment, era difícil saber quina seria la resposta a tots aquests interrogants atès que tot era nou. Es va haver de crear un pla d’estudis, buscar consultors per a cadascuna de les assignatures, tutors que ens ajudessin a orientar els estudiants, materials que permetessin fer la docència que preteníem fer… Des del 2003, he tingut la sort de participar en aquest projecte il·lusionant i ple de possibilitats, i que m’ha permès estar en contacte continu amb estudiants moguts per la passió vers el món de l’Àsia oriental.

Àngels Pelegrín Solé. Col·laboradora docent. La meva col·laboració  com a consultora dels Estudis de l’Àsia Oriental des de la seva creació ha estat una de les experiències docents mes gratificants. He trobat estudiants amb il·lusió i curiositat per aprendre, amb voluntat i capacitat d’esforç a l’hora d´incorporar nous coneixements i conceptes que els hi son totalment aliens i estudiants agraïts. Tot això no hagués estat possible sense el constant recolzament d’un equip de col·laboradors molt professionals i eficients. Moltes Felicitats a Tots.

Maialen Marín Lacarta. Col·laboradora docent. Vaig començar a fer de consultora del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental al setembre de 2011. Recordo que vaig anar a la seu central de la UOC per reunir-me amb els dos responsables de les assignatures que impartiria: llengua xinesa i literatura xinesa. Era un dia molt calorós de setembre i em va costar pujar la avinguda de Tibidabo. Vaig passar per davant del consolat xinès, on ja havia anat almenys tres o quatre vegades a tramitar visats. Aquest dia vaig començar un altre viatge, no a la Xina, però sí un viatge que tracta d’apropar als meus alumnes a aquest país.

Laura Tomàs. Estudiant. Vaig començar el màster just quan el meu fill feia 2 anys i jo treballava a jornada completa en una gran empresa d’Internet, al capdavant d’un equip de 8 persones, amb força responsabilitat. Tothom em deia que estava boja, que no tindria temps, que com m’ho faria. I aquí sóc ara, dos anys després, a punt d’acabar els meus estudis. Sí, estudiar a la UOC és un esforç, és un gran esforç, però sincerament és un esforç que compensa i, sobretot, que enganxa perquè jo ara no paro de pensar “i ara què? Què puc estudiar ara?” perquè sé que quan s’acabi ho trobaré molt a faltar. La UOC m’ha permès tornar a estudiar en un moment en què m’era impossible fer-ho de cap altra manera, en un moment en què l’educació tradicional presencial no era una opció per a mi (i en un moment en què jo sentia que podia treure més suc als meus estudis, per això de tenir més experiència a la vida i demés). Han sigut semestres molts intensos, però els he gaudit d’una manera que no es pot descriure amb paraules. M’ho he passat tan bé…! He après a gestionar-me el temps, a cercar informació fiable, a unir i relacionar conceptes, a treure les meves pròpies conclusions… i tot relacionat amb una de les zones del món que més m’apassiona. Potser acabaré el màster en breu, però no vull acabar la UOC, alguna cosa hauré de fer.

Isabel Ubach. Alumni. He passat uns quants anys realitzant els estudis, entre els quals m’he embarassat dues vegades i he tingut dos fills, i encara un tercer: el Projecte final del Màster. Ha estat una molt bona experiència i he rebut molta ajuda i suport de dins i fora de la UOC, especialment de la professora Muriel Gómez.

Gabriela Asin Tornos. Estudiant. Fer la llicenciatura d’Estudis d’Àsia Oriental a la UOC ha estat per mi sobretot una oportunitat. Oportunitat, en primer lloc, d’accedir a coneixements sobre unes cultures sobre les que em trobava molt encuriosida, malgrat viure a un lloc on l’accés a aquest tipus d’informació no és gaire fàcil. En segon lloc, l’oportunitat de deslliurar-me de prejudicis sobre la preponderància de la meva pròpia cultura i obrir més la ment a altres realitats a mesura que anava aprenent coses noves i s’anava modificant la meva visió inicial. Finalment, la oportunitat d’estudiar en un ambient privilegiat, amb uns companys que si bé no he pogut conéixer personalment, sempre s’han mostrat disposats a col·laborar i compartir informació. Espero que aquest esperit continuï en les properes promocions!

Amadeo Palliser. Alumni. Después de mi formación presencial (UAB, etc), mi primera experiencia en la UOC fue con el estudio de Humanidades, así que cuando empecé los Estudios de Ásia Oriental, ya no era nuevo en la Casa. Ambas experiencias a distancia me parecieron muy interesantes y de un altísimo nivel, por la profesionalidad y calidad de los profesores, pero la segunda, de forma muy especial, pues tuvieron un plus adicional importantísimo por ampliarme el marco de referencia, antes marcado por un potente eurocentrismo, pues, obviamente, estudiar geografía, literatura, arte, historia, etc., de una zona tan rica, fue fundamental, pero, como no, el estudio del idioma, para mí tan difícil (en realidad fue lo más complejo que he estudiado nunca), me marcó de forma definitiva. Y, puedo decir, que nos marcó a todos, a mi familia en primer lugar, pues eso de realizar prácticas orales desde casa, hacer los primeros pinitos con la escritura, ir repitiendo como un loro las palabras, etc., fue un acontecimiento para todos, mi mujer, hijos y nietos; fue un espectáculo, y yo un gran sufridor (incluso, recuerdo que una vez teníamos un operario en casa, y coincidió con una de esas temibles sesiones orales, o cuando, estando hospitalizado por un pequeño problema, me llevé los apuntes, para ir machacando, ante el cachondeo de las enfermeras); y marcó también a todos mis compañeros, pues nos unió de forma muy especial, y prueba de ello es que transcurridos ya muchos años de la finalización de la licenciatura (febrero del 2007), seguimos en contacto y mantenemos la amistad. Es decir, que el sufrimiento compartido nos unió, como no pasó en otros estudios, más fríos y distantes, y ese punto un tanto ‘kumbayá’ (sin por ello perder en profesionalidad ni profundidad), lo considero muy positivo. En definitiva, tanto el temario impartido, como la calidad de los profesores y compañeros, fueron muy positivos para mi; por eso, considero que la experiencia, en su conjunto, fue muy enriquecedora y recomendable.

Xavier Soriano. Estudiant. Jo em quedo amb l’oportunitat d’haver pogut viatjar a la Xina (a Shanghai, concretament) i haver pogut gaudir in situ de molts dels coneixements apresos durant els estudis. També allà vaig conèixer dos companys d’estudis que, d’altra manera, no hagués pogut conèixer en persona: la Cèlia i en Ricard. I, sobretot, que n’és de difícil el xinès! Ara només manca acabar la llicenciatura i empalmar el següent semestre amb el Màster.

Montserrat Crespín Perales. Col·laboradora docent i professora. La meva ment recorda amb música –Paul Weller i el seu disc “22 Dreams” acompanyaven aquell mes de setembre del 2008, quan comença la meva coneixença de la UOC, llavors com consultora de l’assignatura “Pensament i Religió a l’Àsia Oriental”. En retrospectiva, el que més valoro és l’oportunitat de compartir la meva passió per les idees a les aules, conèixer excel·lents companys professors i companyes de gestió i molts estudiants que, malgrat l’aridesa de la “filosofia”, han mostrat sempre la seva voluntat oberta per conversar, dialogar i reflexionar. Una anècdota: les moltes vegades que he hagut de corregir PACs on el títol de les ensenyances de Confuci, “Analectes”, apareixia com “Anacletas” (un bon homenatge als còmics “Anacleto, Agente Secreto” de Manuel Vázquez!).

David Martínez Robles. Professor. Era la segona trobada presencial del programa d’Àsia Oriental, a inicis de març de 2004. Recordo que, juntament amb la Núria Toldrà, la consultora, vaig rebre a l’aula que teníem assignada els estudiants que llavors començaven a fer xinès: el David, l’Amadeo, el Jordi, la Carlota, la Marta, l’Yldiray, la Meritxell, l’Àngels… Els vaig deixar una estona amb la Núria per passar-me per una altra aula de les assignatures que llavors coordinava. Però minuts després vaig decidir tornar a treure el cap per la de xinès, encuriosit. Estàvem tots nerviosos aquells dies per l’inici dels cursos de llengua, conscients que es tractava d’una experiència innovadora i un repte molt complex. Tot just arribar a la porta de l’aula, vaig sentir des de fora la veu d’aquells 20 estudiants repetint els tons que els ensenyava la Núria. No vaig gosar interrompre’ls i em vaig quedar escoltant-los emocionat des del passadís. Just en aquell moment vaig ser conscient del camí que començàvem a recórrer tots plegats.

Verónica Padilla. Col·laboradora docent. El meu millor record com a col·laboradora als Estudis és aquella primera visita guiada amb sopar inclòs al barri del Fondo que vaig organitzar cap al 2009. Conèixer i guiar els estudiants i companys d’Àsia Oriental compartint les meves impressions i experiències com a mediadora a la ciutat va ser increïble! La Qiaoqiao i la Lixia, dues noies del Fondo que van acompanyar-nos durant el recorregut i el sopar, van parlar durant setmanes de l’experiència tan positiva que havia estat per a elles formar part d’aquella activitat, coneixent gent interessada en el seu país, en la seva llengua i en les seves històries personals. El millor record és que tothom va aprendre i ensenyar alguna cosa durant aquella activitat i va acabar de la millor manera possible: compartir un excel·lent àpat xinès!

Jesús Solé-Farràs. Alumni i col·laborador docent. Vaig matricular-me el 2003, al primer semestre dels Estudis de l’Àsia Oriental. Just era l’any que havia obtingut el certificat de nivell avançat de llengua xinesa a l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona. A les dependències de la UOC a Drassanes em trobo el David Martínez, company d’estudis a l’EOI, que tramitava les matrícules. Gràcies a tenir aquest certificat, se’m van convalidar les diferents assignatures de xinès i vaig acabar la llicenciatura només dos anys després. El mateix any 2005, el Carles Prado em va fitxar de consultor (ho sóc des de llavors), i per ell vaig saber que era el primer llicenciat dels Estudis.

Miguel Pérez-Milans. Col·laborador docent. En el verano de 2013 fui invitado a una fiesta de cumpleaños en Hong Kong. A dicha fiesta acudieron amigos españoles que residen en China, como yo, y otros tantos de diversas partes. En una de las múltiples conversaciones alguien me presentó a una persona que resultó haber sido una estudiante mía de la UOC, de modo que el intercambio frío y anónimo inicial propio de una situación como la descrita derivó en una larga charla cargada de anécdotas, complicidad, y sobre todo mucho respeto y admiración mutuas. Para mí, la experiencia en los Estudios de Asia Oriental de la UOC ha sido un viaje en muchas dimensiones (profesional, disciplinar, regional, es decir, vital). Más importante, dicha experiencia ha resultado en una red física y virtual que continúa viva, la cual me regala momentos como los de la citada fiesta de cuando en cuando.

Carles Prado-Fonts. Professor. Recordo que a mitjan setembre de 2003, pocs dies abans de començar a fer de consultor de Xinès I al programa d’Estudis de l’Àsia Oriental, em van lliurar tot de documentació per al semestre. Anava dins d’una carpeta de gomes de la UOC, blava, com les que donaven als estudiants. Aquella carpeta va ser una premonició: fer de docent a la UOC ha estat un aprenentatge continu–gràcies a la feina de tots els consultors que després he tingut la sort de coordinar i, sobretot, gràcies a l’exemple i l’entusiasme dels estudiants que he trobat a les aules.