Al Japó de principis del segle XX, els moviments socialistes i anarquistes començaren a organitzar-se i manifestar la seva lluita per la justícia social i la llibertat política. Des del punt de vista de la teoria de les idees, el Període Meiji (1868-1912) ens ofereix un panorama intel·lectual realment interessant ja que, per un costat, hi ha certs cercles intel·lectuals que acaben unint-se al sistema imperant i, d’altres, sorgits de la transformació política, social i econòmica d’aquells anys, pugnen per ocupar els espais públics que necessitaven d’especial atenció.
Davant qualsevol història narrada, trobem que normalment es descriu el passat d’una manera lineal on poques vegades s’aprecien els serrells individuals i col·lectius que sorgeixen als marges del tapís de qualsevol relat, també agents de la mateixa formació històrica. Això fa que, en moltes ocasions, s’obviïn amb facilitat subjectes de la història que van obrir les escletxes que possibilitarien canvis i avenços socials posteriors. Podem parlar, com és el cas aquí, de l’important paper que algunes dones japoneses jugaren en la seva lluita per la igualtat de gènere i, en consonància, per la igualtat de classes. Una d’aquestes pioneres de la lluita a favor de la justícia social, la llibertat política i la individualitat va ser KANNO Sugako (1881-1911). En el centenari de la seva mort, aprofitem aquí per revisar breument una part de la seva biografia.