Activitat UOC sobre Art i Música japoneses

Art i Música per a l’Amor i la Pau: Dues ciutats agermanades, Kobe i Barcelona comparteixen un somni

El dia 28 de novembre, a l’Auditori de la Fundació Antoni Tàpies del carrer Aragó, 255 de Barcelona, els artistes japonesos Taiyo, pintor, i Chiyo, pianista, trenaran en directe les seves arts per oferir-nos un espectacle transformador on la pintura i la música esdevenen no només una experiència estètica sinó una inspiració per a l’amor i la pau.

La UOC col.labora amb aquests dos artistes i ha co-organitzat una sessió oberta amb els autors especialment pensada per estudiants dels nostres estudis.

Dia 28 de Novembre e 16:00 a 18:00 h, sessió oberta de participació gratuïta. Es prega reserva prèvia.miro

A més, de 20:00 a 22:30 h, hi haurà la inauguració oficial amb la presència d’un representant de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Cònsol General de Japó a Barcelona. Aportació: 25 €. Es prega reserva prèvia.

Qui són els artistes?

Koujin Ohnishi, que pinta sota el pseudònim de “Taiyo” (Sol), va néixer a la prefectura de Hyogo, Japó.

Continua llegint

Autor convidat: “La impronta cultural de Occidente en la vida cotidiana japonesa del periodo Namban”

Seguimos con el ciclo de entrevistas sobre la Embajada Keichō y el período Namban. En esta ocasión, Muriel Gómez, de la Universitat Oberta de Catalunya, analiza el período Namban y la influencia de occidente en su vida cotidiana.

La impronta cultural de Occidente en la vida cotidiana japonesa del periodo Namban

Con la llegada en 1543 de los primeros portugueses a las costas japonesas de Tanegashima se iniciaba una época de cambios. Comenzaba así la conexión entre dos mundos. Dos mundos diferentes y distantes que empezaban a conocerse.

Teppō o arcabuces japoneses de la Era Edo

Teppō o arcabuces japoneses de la Era Edo

Con los Namban-jin, o habitantes de las “tierra de sur”, se introdujo una nueva religión, una nueva forma de luchar, conocimientos científicos, la introducción de la imprenta, la llegada de mercancías desconocidas, una reactivación del comercio, nuevos alimentos, nuevas y extrañas indumentarias, animales exóticos y desconocidos, pero también una auténtica revolución en la concepción de su entorno, del mundo que los rodeaba. Hasta ese momento su mundo, tal y como reflejaban los mapas japoneses, se circunscribía o limitaba a los países más cercarnos (los actuales China, Corea e incluso la lejana India), pero con la llegada de los europeos, por primera vez adquieren plena consciencia de la existencia de otros países y culturas, lejanas y muy diferentes.

Continua llegint

La llebre dels ulls d‘ambre

Us volia parlar d’un llibre que vaig descobrir per casualitat, gràcies a un company dels Estudis, i que m’ha fascinat per molt motius: una investigació històrica, però escrita des del propis sentiments i amb una absoluta implicació personal. Escrit per Edmund de Waal, un dels màxims especialistes en el ceramista Bernard Leach i la seva relació amb el moviment Mingei de Hamada Shoji, en cap cas és un llibre sobre ceràmica japonesa ni, parlant estrictament, sobre Japó o l’art japonès.  La llebre dels ulls d‘ambreés un viatge fascinant a través de la historia de la família de l’autor i, al mateix temps, per la historia d’Europa dels segles XIX i XX, sent al mateix temps una història sobre el descobriment d’un mateix. I tot a través de 264 netsuke.

Un llibre que és capaç de reconstruir una història d’èxit i de pèrdua, la de la seva pròpia família, mostrant-nos com es realitza una recerca històrica perfectament documentada però sense oblidar fer-nos sentir: el lector experimenta la sensació que, si tanca els ulls, podrà sentir a les seves mans el suau tacte d’aquells netsuke. I no podem oblidar que en l’art tradicional japonès, i especialment en la ceràmica, el tacte és un dels sentits imprescindibles per captar la bellesa de les coses….

 

Autor: Edmund de Waal
Títol: La llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta
Traducció: Carles Miró
Any de publicació: 2012
ISBN: 978-84-7727-528-2