Us volia parlar d’un llibre que vaig descobrir per casualitat, gràcies a un company dels Estudis, i que m’ha fascinat per molt motius: una investigació històrica, però escrita des del propis sentiments i amb una absoluta implicació personal. Escrit per Edmund de Waal, un dels màxims especialistes en el ceramista Bernard Leach i la seva relació amb el moviment Mingei de Hamada Shoji, en cap cas és un llibre sobre ceràmica japonesa ni, parlant estrictament, sobre Japó o l’art japonès.  La llebre dels ulls d‘ambreés un viatge fascinant a través de la historia de la família de l’autor i, al mateix temps, per la historia d’Europa dels segles XIX i XX, sent al mateix temps una història sobre el descobriment d’un mateix. I tot a través de 264 netsuke.

Un llibre que és capaç de reconstruir una història d’èxit i de pèrdua, la de la seva pròpia família, mostrant-nos com es realitza una recerca històrica perfectament documentada però sense oblidar fer-nos sentir: el lector experimenta la sensació que, si tanca els ulls, podrà sentir a les seves mans el suau tacte d’aquells netsuke. I no podem oblidar que en l’art tradicional japonès, i especialment en la ceràmica, el tacte és un dels sentits imprescindibles per captar la bellesa de les coses….

Autor: Edmund de Waal
Títol: La llebre amb ulls d’ambre. Una herència oculta
Traducció: Carles Miró
Any de publicació: 2012
ISBN: 978-84-7727-528-2